dimarts, 8 de desembre de 2009

Aniversari feliç?

31 anys després de l'aprovació de la darrera Constitució espanyola l'Estatut de Catalunya, aprovat en referèndum l'any 2006 està pendent d'una més que possible castració a mans del TC, ja sigui física o química, tot i que es tracta d'un text fruit d'un pacte possibilista, pel qual la part catalana va acceptar retallar alguns elements de la proposta inicial aprovada pel Parlament el 30 de setembre de 2005 a canvi d'assolir un avenç real en termes d'autogovern, finançament i reconeixement nacional. Hi ha un problema procedimental, que el recurs d'inconstitucionalitat tan sols es pot admetre després d'haver-se fet el referèndum, però l'origen de tot plegat és molt més profund i es troba en l'article 1 de la mateixa constitució quan afirma que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, i en l'article 2, pel qual, tot i que s'hi reconeix el dret a l'autonomia de nacionalitats i regions, es nega el caràcter plurinacional de l'estat. D'acord amb la constitució la voluntat del poble català està subordinada a la sobirania del poble espanyol, i a partir d'aquí poden fer amb nosaltres el que vulguin. El Regne d'Espanya és plurinacional, com ho són el Regne Unit i Bèlgica, la diferència és que en aquests altres dos estats europeus aquest fet hi és plenament assumit, fins i tot abans de la "devolution" a Gal·les i a Escòcia, i en canvi aquí, tot i les referències a l'existència de "nacionalitats" i a la pluralitat lingüística, l'estat es concep com a uninacional espanyol, és a dir, el fruit de l'expansió de l'antic Regne de Castella. La Constitució espanyola permetria lectures molt més favorables a la plurinacionalitat, però sempre serien fruit de la "generositat" del conjunt del poble espanyol envers unes autonomies que demanen més poder polític. Si a això hi afegim que el clima polític dominant és precisament el contrari a la "generositat" envers Catalunya, el drama està servit. Ara bé, les respostes no han de ser de foguerada a cop calent, sinó una estratègia intel·ligent a mitjà termini per superar el marc espanyol que ens limita i ens amenaça amb l'assimilació cultural i lingüísitca.

1 comentari:

Anònim ha dit...

És un aniversari feliç per a ells. La Constitución els està sent l'excusa per a aplicar el seu programa centralista i assimilador. En això PSOE i PP no es diferncien en res.