dimecres, 30 de desembre de 2009

Ni bonisme ni islamofòbia


Incloure a la constitució suïssa la prohibició d'edificar minarets és una ximpleria, és elevar a categoria de norma suprema una qüestió pròpia de l'ordenació urbanística de cada municipi. És tan ximple com el que fan aquells europeus, com en Daniel Cohn-Bendit, que s'escandalitzen i demanen als musulmans que boicotegin els interessos suïssos. Tot frivolitzant podríem apuntar que en el fons als suïssos, tan sensibles com són al soroll, tan sols volen evitar  haver de sentir les cinc crides diàries a l'oració, però la qüestió és molt més profunda i el debat sobre els minarets, com sobre el xador i la burka, tan sols n'és un aspecte superficial. A Europa l'Islam inquieta, s'estableix a les nostres societats com una realitat paral·lela que no entenem. Els sectors més conservadors no l'accepten per la seva alteritat i els més progressistes no saben com posar-s'hi, perquè predica valors contradictoris amb els corrents liberalitzadors i igualitaristes dominants. Es produeix la paradoxa  de promoure la multiculturalitat en nom de la llibertat, de la tolerància i d'idearis pretesament progressistes  i com a resultat se cedeixen espais a l'obscurantisme religiós, a la submissió de la dona i a la repressió de les llibertats individuals.No podem reduir tota complexitat del món islàmic a la radicalitat fonamentalista, al capdavall minoritària, però en la mesura que a Europa no siguem capaços d'afrontar  sense prejudicis els reptes que ens planteja la presència de l'Islam entre nosaltres, estarem oscil·lant entre el bonisme irresponsable i la islamofòbia en què es recolza l'extrema dreta per guanyar vots. El discurs dominant es decanta pel bonisme, afegit a una autocrítica constant d'Occident, a qui els mateixos que en formem part culpen de tots els mals del planeta, quan en realitat la civilització occidental,  hereva de les tradicions grecorromana i juedocristiana, és la que ha dotat  l'ésser humà de més llibertat, benestar i prosperitat. Arribar a on som ara, amb totes les imperfeccions del present, ha costat mil·lennis, la superació de  successives etapes de servitud, guerra i destrucció, al llarg de les quals s'han anat forjant els valors i els coneixements que ens permeten gaudir dels més alts nivells de vida de la Terra.  De la mateixa manera que hem de denunciar els defectes de les nostres societats, també hem de saber-ne valorar les virtuts i defensar-les. L'Islam té cabuda a Occident com a religió minoritària-si esdevingués majoritària Occident deixaria de ser el que és-, però perquè deixi de ser percebut com una amenaça per bona part de la població hem de ser capaços d'establir i aplicar unes normes que assegurin que la seva presència és harmònica amb els valors de les democràcies liberals avançades i amb les cultures autòctones. L'abscència d'aquestes normes , la manca de criteris clars, es tradueix en cessions excessives, com la d'aquelles escoles que eliminen tota referència al Nadal per no ofendre els alumnes musulmans, i en restriccions desmesurades, com la prohibició constitucional dels minarets.

Cap comentari: