dimarts, 17 d’agost de 2010

John Adams

Després d'enllestir la darrera temporada de "The West Wing" he aprofitat uns quants vespres d'estiu per veure "John Adams", el serial sobre la vida d'un dels principals pares fundadors dels EUA. És una producció històrica de luxe, basada en el llibre homònim de l'historiador i divulgador David McCullough, que hi va guanyar un premi Pulitzer. Diria que en la reproducció dels escenaris i dels fets històrics documentats han estat força rigorosos, i és molt interessant observar-hi el vestuari, les pràctiques domèstiques, la forma de parlar dels personatges i molt especialment la reproducció de les sessions del Congrés, amb moments de gran transcendència com ara quan ses declara la independència, que no hi apareixen revestits de gran pompa i circumstància,  la qual cosa et fa pensar que al darrere hi ha un esforç important d'aproximació a la realitat històrica. Tot i així, com en tota representació històrica, les converses privades i la vida íntima dels personatges són descrites tal com han estat imaginades pels guionistes, partint això sí, d'una documentació abundant, especialment de caràcter  epistolar. El treball dels actors és destacable, el protagonista, Paul Giamatti tècnicament és un gran actor, i ha estat premiat per la seva interpretació del personatge, però no em resulta prou creïble, en comptes del segon president dels Estats Units sembla que estiguem davant d'un professor  d'institut amb cara de pallasso i crisi permanent. He llegit una entrevista on el mateix Giamatti diu que Adams era "weird", un hipocondríac i un mal president, però no és ben bé aquesta la idea que transmet la sèrie, que és molt més favorable envers al personatge que allò que es dedueix de les paraules de l'actor. Algunes virtuts més destacades havia de tenir per triomfar en un entorn polític format per homes d'un gran nivell: guerrers, negociants, pagesos, advocats , científics i intel·lectuals, tot alhora. En canvi en Giamatti no aconsegueix transmetre les claus d'aquest èxit, que no es pot explicar simplement per la seva actuació destacada al Congrés. D'altra banda, també hi ha una lectura catalana del serial i de la història real. Quan l'any 1775 es va reunir el primer Congrés continental els delegats no eren independentistes, va ser quan el rei d'Anglaterra va rebutjar les seves reivindicacions de ser tractats com a "natural-born Englishmen", que van arribar a la conclusió que amb el Regne Unit no hi tenien res a fer , aleshores van decidir tirar pel dret i declarar la independència.

Cap comentari: