dilluns, 2 d’agost de 2010

Resistir no és vèncer, però hi ajuda

Si Catalunya vol ser alguna cosa més que una comunitat autònoma hem de ser capaços de resistir les pressions i atacs que qualsevol pas endavant desencadena. La resistència davant les reaccions que l'abolició dels toros ha provocat a Espanya ens hauria de servir d'entrenament pel que vindrà quan calgui prendre determinacions més agosarades. Ens tenen condemnats a la submissió, qualsevol gest que s'aparti del recte camí que ens tenen marcat despertarà sempre grans escarafalls i intents de condicionar-nos per tots els mitjans, sobretot a través de la pressió política i mediàtica.   Ara s'anuncia un nou boicot contra els productes catalans, un boicot que ja vam patir arran de les declaracions d'en Carod contra els Jocs Olímpics de Madrid, que té antecedents històrics i que amb major o menor intensitat s'ha anant mantenint, ja sigui per l'Estatut, per la política lingüística o per tot plegat.  En moments d'exacerbació espanyolista aquest boicot s'incrementa, i no podem descartar que la nova crida no comporti impactes negatius sobre els comptes de resultats d'algunes empreses catalanes. La catalanofòbia de la "Brunete" mediàtica cavalca rampant i és possible que els catalans que volten per la península ibèrica rebin més mostres de rebuig de les habituals. Sabem que aquesta no és la primera vegada ni tampoc no serà l'última, llevat que renunciéssim al nostre dret de decidir. Hem de ser capaços de resistir, no convertint-nos en màrtirs, ni tampoc restant indiferents davant els perjudicis que puguin patir algunes empreses del país.  "Freedom isn't free", però cal estar preparats per minimitzar els costos de la nostra llibertat. En el terreny econòmic el full de ruta és ben clar, la internacionalització és ineludible, avui les empreses catalanes ja no depenen exclusivament del mercat espanyol, però encara cal avançar més en aquest terreny fins al punt que les amenaces de boicot no puguin tenir repercussions rellevants. D'altra banda no es poden desestimar solucions com les que apliquen algunes grans corporacions israelianes, que operen a través d'altres empreses per mantenir ocult el seu origen i evitar els efectes de les habituals campanyes antihebrees. El nostre avantatge és que la catalanofòbia està localitzada en un territori molt concret i la catalanitat no hauria de ser cap inconvenient per actuar a la resta del planeta. Tanmateix, el fet que la major part de corresponsals de premsa internacionals que informen sobre Catalunya ho fan des de Madrid implica que la seva mirada està condicionada per la versió espanyola de la nostra realitat, la qual cosa explica que sovint els mèdia internacionals es dediquin a criticar suposats "excessos" del nacionalisme català, considerant un excés allò que en qualsevol país del món es considera normal, com ara l'exigència de l'ús de la llengua pròpia en determinats contextos, o algunes lectures que s'estan fent de la prohibició de les corregudes de bous. La premsa internacional i la imatge que dóna de Catalunya és un altre àmbit que s'ha de treballar molt més per guanyar capacitat de resistència envers els embats de l'espanyolisme. Després tenim l'acció internacional de l'estat espanyol, a través dels mitjans diplomàtics i de la seva participació en múltiples fòrums i organismes multilaterals, on igualment defensa els seus interessos, sovint en contra dels interessos nacionals catalans. Per contrarestar-ho Catalunya ha de desplegar la seva pròpia diplomàcia, sent conscients de les limitacions que en aquest camp comporta no disposar d'un estat propi, però alhora aprofitant totes les vies i oportunitats d'exercici d'influència  que se'ns presentin o que siguem capaços de generar partint d'un plantejament estratègic seriós.


Cap comentari: