dimarts, 8 de febrer de 2011

Imaginem que tot va bé.

Imaginem que tot va bé i que al nord d'Àfrica s'hi estableixen unes democràcies rutilants, uns estats de dret liberals, on els islamistes no són més que una versió islàmica de la democràcia cristiana europea. Aquest , segons els experts que he escoltat darrerament a Tv3 i a Catalunya Ràdio, és el futur que es dibuixa a Tunísia i fins i tot a Egipte. Sobre Tunísia, tenint en compte que és el país més occidentalitzat de la zona, suposo que es pot ser bastant optimista, ara bé, pel que fa a Egipte, em fa l'efecte que la cosa és molt més complicada. Tant se val,  ja veurem què passa, en tot cas el gran problema del Magrib, amb un règim polític o un altre, és oferir un futur al seu enorme contingent de joves, fruit d'una natalitat desbocada que no s'ajusta a les necessitats i encara menys a les possibilitats d'aquests països. La majoria de la població la formen aquests joves menors de 30 anys, amb escasses expectatives de millora, de trobar una feina digna i de prosperar a la vida. A banda de les potències petroleres, els països àrabs d'avui són la suma d'un fracàs econòmic i d'un èxit reproductiu,  tenen més població que mai, però no saben què fer amb tanta gent. Per adonar-se de l'endarreriment econòmic només cal veure que Israel, un país avançat situat al bell mig del món àrab, té una població de prop de set milions i mig d'habitants i un PIB de 217 mil milions de dòlars, en canvi Egipte, amb 80 milions i mig d'habitants,  és a dir, més de deu vegades la població d'Israel, té un PIB de 500 mil milions de dòlars, tan sols unes 2,3 vegades superior a la xifra israeliana.  I així com Tunísia ja ha iniciat la transició demogràfica cap pautes reproductives més properes a les europees, Egipte segueix sent una gran fàbrica de criatures sense futur. Aquest és el gran repte d'unes societats que, potser sí, avançaran cap a la democràcia, ¿però trobaran la via cap al desenvolupament econòmic i social? I si no és així, què en faran de milions i milions de joves frustrats?. Com a mínim resulta inquietant.

Cap comentari: