Imaginem que tot va bé.

Imaginem que tot va bé i que al nord d'Àfrica s'hi estableixen unes democràcies rutilants, uns estats de dret liberals, on els islamistes no són més que una versió islàmica de la democràcia cristiana europea. Aquest , segons els experts que he escoltat darrerament a Tv3 i a Catalunya Ràdio, és el futur que es dibuixa a Tunísia i fins i tot a Egipte. Sobre Tunísia, tenint en compte que és el país més occidentalitzat de la zona, suposo que es pot ser bastant optimista, ara bé, pel que fa a Egipte, em fa l'efecte que la cosa és molt més complicada. Tant se val,  ja veurem què passa, en tot cas el gran problema del Magrib, amb un règim polític o un altre, és oferir un futur al seu enorme contingent de joves, fruit d'una natalitat desbocada que no s'ajusta a les necessitats i encara menys a les possibilitats d'aquests països. La majoria de la població la formen aquests joves menors de 30 anys, amb escasses expectatives de millora, de trobar una feina digna i de prosperar a la vida. A banda de les potències petroleres, els països àrabs d'avui són la suma d'un fracàs econòmic i d'un èxit reproductiu,  tenen més població que mai, però no saben què fer amb tanta gent. Per adonar-se de l'endarreriment econòmic només cal veure que Israel, un país avançat situat al bell mig del món àrab, té una població de prop de set milions i mig d'habitants i un PIB de 217 mil milions de dòlars, en canvi Egipte, amb 80 milions i mig d'habitants,  és a dir, més de deu vegades la població d'Israel, té un PIB de 500 mil milions de dòlars, tan sols unes 2,3 vegades superior a la xifra israeliana.  I així com Tunísia ja ha iniciat la transició demogràfica cap pautes reproductives més properes a les europees, Egipte segueix sent una gran fàbrica de criatures sense futur. Aquest és el gran repte d'unes societats que, potser sí, avançaran cap a la democràcia, ¿però trobaran la via cap al desenvolupament econòmic i social? I si no és així, què en faran de milions i milions de joves frustrats?. Com a mínim resulta inquietant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls