dissabte, 6 d’agost de 2011

La confirmació andorrana.

S'han fet públiques les dades d'un estudi sobre els usos lingüístics a Andorra que confirma allò que afirmava, abans d'ahir, el sociolingüista Albert Fabà en un article a l'ARA: a Andorra, a Catalunya i a les Illes, hi ha un nombre significatiu de pares que tenen com a llengua materna la castellana que han optat per parlar en català als seus fills. Aquest fet demostra una important capacitat expansiva del català, malgrat una demografia molt adversa, i Andorra és un dels indrets on aquest fenomen es detecta amb més força. L'efecte més evident d'aquesta tendència es veu en el fet que, si bé menys d'un 30% dels residents al país dels Pirineus tenen el català com a llengua materna, un 47% dels pares s'adrecen els fills en català i, fins i tot, en termes generals,  l'estudi arriba a afirmar que el català és la llengua més emprada, amb un 42% dels usos per sobre d'un 40,5% per al castellà, una dada que significa un capgirament de la situació de 2005, quan el castellà era la llengua més emprada pels enquestats amb un 43%, dels usos,  per un 40,5% del català. Totes aquestes dades cal valorar-les amb prudència, la mostra de l'enquesta és reduïda i, malgrat els resultats assenyalats, la major part dels indicadors són favorables al castellà com a resultat de la immigració massiva rebuda durant dècades. Tanmateix, hi ha una discreta tendència positiva per al català, perquè hi ha parlants d'altres idiomes, sobretot del castellà, que en fan la seva llengua.  Tenint en compte que la política lingüística del Principat pirinenc ha estat força laxa, es pot considerar que, més enllà de l'acció governamental, en la decisió de molts hi ha pesat de forma determinant l'oficialitat única de la llengua, un fet que, malgrat el predomini del castellà al carrer, es constata tan bon punt travessem la frontera i comprovem que tota la retolació, pública i privada, és en la nostra llengua, en una magnitud que no es troba a Catalunya. A Andorra el català és la llengua del poder polític i econòmic, una dada que no passa desapercebuda per aquells que pensen en l'ascens social dels seus fills. 

Cap comentari: