dilluns, 3 d’octubre de 2011

Sagarra:un homenatge necessari.

En Joan de Sagarra denuncia, dia sí, dia també, que fa cinquanta anys de la mort del seu pare i no se n'ha programat cap homenatge important i, encara pitjor, no se'n representa cap obra als teatres de Barcelona, singularment al Nacional, que fóra el més adient per commemorar l'efemèride.  I té raó, en Josep Maria de Sagarra ha estat massa important per a la nostra cultura com perquè ara ens puguem permetre el luxe de passar de puntetes sobre la seva memòria.  La seva producció va ser ingent i alguns títols, especialment la seva prosa, es consideren cimeres de la literatura catalana.  Però més enllà de la qualitat literària de cadascuna de les seves obres, no es pot oblidar que si avui podem parlar d'un moment relativament dolç per a la nostra cultura també és gràcies a personatges com en Sagarra, que amb la seva capacitat per produir una obra popular i digna va fer possible una tímida continuïtat de la cultura catalana durant les èpoques més fosques del franquisme.  La resistència nacional de Catalunya durant prop de quaranta anys d'un règim culturalment genocida no es pot entendre sense l'impacte popular del teatre i de la poesia de Sagarra. La resistència activa al franquisme va ser cosa de quatre gats, sovint heroics,  però centenars de milers de catalans van assistir a les representacions de les obres d'en Sagarra i milers d'actors aficionats van interpretar-les a tots els pobles, viles i barris de Catalunya. I així, a través d'un teatre en la llengua i sobre la gent del país, accedien a una escletxa de catalanitat en un entorn sotmès a la castellanització forçosa.  Molta gent de la generació dels meus pares va aprendre a llegir en català gràcies al teatre d'aficionats, dins el repertori del qual Sagarra ocupava un lloc preferent, i aquest autor, amb la seva activitat prolífica i popular, va donar testimoni, davant el comú de la ciutadania, de l'existència d'una cultura catalana que anava més enllà del folklorisme tolerat pel règim. Segur que entre les seves múltiples obres de teatre  n'hi ha més d'una que per la seva qualitat i atemporalitat pertany a la categoria de clàssic, i podria ser recuperada amb èxit. Tan sols cal que els mandarins culturals tinguin voluntat de fer-ho.

Cap comentari: