dissabte, 17 de desembre de 2011

Europa davant la cruïlla.

Les convulsions econòmiques que viu el continent han situat la Unió Europea davant una cruïlla on  havia d'optar entre reforçar la seva unitat o bé procedir a una demolició controlada de l'edifici comunitari per tornar progressivament a les velles divisions estatals, amb les corresponents atribucions de moneda, fronteres i qui sap si fins i tot aranzels. La temptació de tornar a les seguretats aparents de l'estat-nació existeix: per als països mes rics per allò de deixar de subsidiar el malbaratament dels països menys desenvolupats i fer la seva sense arrossegar cap llast, per als més pobres pel desig d'alliberar-se del jou que ara els imposa la disciplina prussiana i la il·lusió de guanyar competitivitat mitjançant la devaluació de la moneda. Són temptacions mal fonamentades, però existeixen,  tan sols cal fixar-se en com el populisme polític (per exemple Marine Le Pen a França) juga la carta euroescèptica per guanyar vots. En canvi  és curiós que a Espanya, on la idea que "Spain is different" encara té molts adeptes, l'euroescepticisme no hi té traducció política, potser perquè fins ara, juntament amb la mamella catalana, la mamella europea els ha permès mantenir la ficció d'un progrés econòmic sense necessitat d'un desenvolupament real.

Feliçment durant la darrera cimera de caps d'estat i de govern es va triar la via d'enfortir la Unió amb un nou tractat que hi estableixi  una major homogeneïtat en l'àmbit econòmic, encara que això hagi costat l'allunyament britànic. No és clar que les mesures acordades siguin suficients per iniciar el camí de la represa, però  si més no Europa farà nous passos cap a una integració més gran. Tanmateix els líders europeus segueixen sense assumir la necessitat de democratitzar i popularitzar el projecte europeu perquè la ciutadania se'l senti més seu. Mentre la Unió Europea segueixi basant-se en una combinació d'intergovernamentalisme i elitisme burocràtic serà molt difícil que la gent se'n senti partícip. L'enigma sobre quin camí es triaria s'ha resolt, però el compromís amb la construcció europea encara és massa feble com per crear una autèntic sentit de comunitat entre tots els pobles del continent.

Cap comentari: