dimarts, 1 de maig de 2012

La nova pedagogia necessària.

L'experiència dels darrers...cent anys? ens ha demostrat que fer pedagogia del catalanisme a Espanya és una forma de perdre temps i diners. Encara recordo com, en el penúltim congrés de CDC, l'Ignasi Guardans es va quedar sol defensant que la ponència política inclogués la necessitat de seguir amb aquella pedagogia. Òbviament va perdre i, temps després, exclòs de la candidatura al Parlament Europeu, va engegar Convergència a fer punyetes seduït pels cants de sirena del zapaterisme. Ens ha costat molts anys, però avui la immensa majoria dels catalanistes ja saben que la via pedagògica cap a la plenitud nacional és una recepta per al fracàs. Tanmateix ha arribat l'hora d'una nova pedagogia Catalunya enfora, ja no envers Espanya, sinó de cara a la resta del món, especialment adreçada als personatges que tallen el bacallà. Es tracta que s'assabentin de l'enorme càrrega fiscal que arrossega Catalunya, que siguin conscients de les credencials democràtiques del país, de la seva tradició industrial, comercial i cultural, de les seves arrels històriques i de la seva capacitat per esdevenir un país capdavanter.  La crisi ha posat al descobert que Espanya va nua, que té una economia de nyigui-nyogui incapaç de sostenir el nivell de vida a què s'han avesat els seus ciutadans durant els anys de la bombolla immobiliària. Hi ha però, excepcions importants,  i una de les més destacades és Catalunya, però és una excepció que es veu amenaçada per la política d'espoli que hi aplica l'estat espanyol, hereu d'un Regne de Castella que sempre va basar la seva prosperitat en el repartiment del botí resultant de la seva expansió territorial i en l'explotació de les seves colònies. És una constant històrica que, pel cap baix, es manifesta des de l'Edat Mitjana i es reforça durant la posterior colonització d'Amèrica. Textos com el de l'historiador J.H. Elliot a "Imperial Spain(1469-1716)" il·luminen el passat i alhora tenen una estranya vigència: "Where, in the early fourteenth century, the Crown of Aragon was compolitan in outlook and predominantly mercantile in its inclinations, contemporary Castile tended to look inwards rather than outwards, and was oriented less toward trade than war. fundamentally, Castile was a pastoral and nomadic society, whose habits and attitudes had been shaped by constant warfare- by the protracted process of the reconquista, still awaiting completion long after it was finished in the Crown of Aragon.". No es tracta de cap mena de menyspreu envers Castella, no debades, per poc desenvolupada que sigui la seva economia, són els castellans i no els catalans els vencedors en la pugna peninsular. El que no podem permetre és que l'enfonsament del model castellà de creixement ens arrossegui en el seu naufragi. Hem de salvar-nos per poder contribuir, modestament, a la salvació d'Europa i, des del port segur d'un estat propi, col·laborar en el reflotament de la nau hispanocastellana. Abans però, és necessari internacionalitzar l'existència de la nació catalana, adoptar un perfil propi en el marc europeu i mundial, donar a conèixer les nostres fortaleses i el nostre patrimoni més universal, proclamar les raons que expliquen la justícia de la nostra reivindicació i dibuixar un futur sobirà atractiu per als nostres veïns europeus.  

Cap comentari: