diumenge, 26 de juliol de 2015

Ara anem de debò

Després de manifestacions massives,"v baixes", cadenes humanes, processos participatius i cinquanta mil actes diversos, la cosa va de debò, el 27S hi haurà eleccions plebiscitàries. L'11S encara haurem de fer un altre acte de masses a la Meridiana, en el qual, com a bon soldat de Catalunya, participaré disciplinadament, i qui sap si posteriorment n'haurem de fer més. Però el que serà determinant és el resultat del 27S.  De res no hauran servit les "performances" dels darrers anys si l'independentisme no hi obté una clara victòria que doti el procés d'aquell mandat democràtic que en Tremosa, en Junqueras i en Romeva sempre deien que era la condició prèvia i necessària que al Parlament Europeu els reclamaven per poder exigir cap reconeixement de la nació catalana. 
Anem de debò, a totes, perquè l'independentisme està dotant de caràcter plebiscitari els comicis del 27S amb la fórmula que molts hem defensat des d'abans del 9N: una llista transversal, amb polítics i societat civil, i una llista d'extrema esquerra per als independentistes que no puguin posar el país per damunt de la ideologia, que pot servir també per guanyar algun vot rupturista no estrictament independentista. Ha costat mesos arribar a aquest plantejament òptim, i el bany de realisme de les eleccions municipals no hi ha estat aliè, però al final ha estat assumit per la majoria d'actors implicats. Fins fa ben poc jo mateix era molt escèptic respecte a la possibilitat que la llista transversal fos una realitat. La conferència del president Mas a Molins de Rei, on va proposar que les entitats socials assumissin el repte de formar la candidatura,  em va deixar perplex, ja que en aquell moment m'esperava el llançament engrescador d'una llista de país encapçalada pel president, sense ERC ni la implicació directa d'ANC i Òmnium. Feliçment tot apunta que el president es va llançar a una piscina on hi havia aigua, i el resultat ara mateix és formidable. Podríem debatre incansablement sobre si hauríem pogut arribar abans a la mateixa solució, sobre el paper que han tingut els diferents partits, sobre ambicions personals i obsessions ideològiques,  que si tomba que si gira. El cas és que ho tenim ara, i hem d'aprofitar a fons aquesta oportunitat única de victòria independentista.

Cap comentari: