Eppur si muove

Quan a Catalunya acaba de prendre possessió com a president el delegat regional del PSOE amb el suport de l'esquerra independentista, el debat sobre la identitat i el dret a l'autodeterminació de les nacions sense estat és més viu que mai al món occidental. Al Canadà el Parlament acaba de declarar, a proposta del primer ministre conservador Stephen Harper, que el Quebec és una nació, tot i que es diu que ho és dins del Canadà i el mateix Harper va remarcar que sempre serà dins el Canadà. A Escòcia s'ha quantificat que el suport a la independència ja és compartit per un 51% de la població i l'independentista Scottish National Party té elevades opcions de guanyar les properes eleccions al Parlament d'Edimburg i desplaçar el Labour del govern. A Euskadi ho sap tothom i és profecia que l'eventual culminació del procés de pau passa per reconèixer d'una manera o altra el dret a decidir del poble basc. I tot això quan al nostre país les forces del govern coincideixen a assenyalar que ara no toca el tema nacional. Acceptem que no toca reobrir el debat estatutari però sí que és el moment d'exigir el desplegament ràpid i ampli de les disposicions estatutàries i fer-ne valer totes les potencialitats. No sembla però que aquestes siguin les prioritats d'en Montilla i companyia.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls