El circ roig

Passen els dies i els postcomunistes nostrats ens ofereixen un espectacle constant de declaracions psicodèliques. Si els darrers tres anys van estar marcats pel show d'ERC i Maragall, en la nova etapa inaugurada aquest novembre han sortit a escena els pallassos rojos, verds i violetes. En l'anterior post ja he fet esment de la política d'habitatge d'inspiració totalitària que s'està covant al Departament d'en Francesc Baltasar. En plena onada de robatoris a les cases el conseller Saura sembla més preocupat per la multiculturalitat dels nostres agents de policia que per la seva eficàcia contra el crim, i per acabar-ho d'arrodonir, quan la xacra de l'ocupació il·legal d'immobles està agafant proporcions preocupants la Imma Mayol, que no forma part del govern català però que com a regidora ecosocialista de l'ajuntament de Barcelona és una integrant destacada de l'estructura familiar i política del poder "progre" que ens atenalla, es despenja declarant-se antisistema i manifestant les seves simpaties pels okupes i altres col·lectius de mala vida. Revolta especialment que aquest grapat de poca soltes, amb ben poc suport electoral, recordem-ho, estiguin ocupant càrrecs governamentals al nostre país. En general a tot Europa els pijo-progres, les escorrialles del 68 es troben o s'han trobat en posicions de poder, però a Catalunya exerceixen la seva influència sense careta, exhibint la seva brossa ideològica sense complexes. En això hi té bastant a veure que en aquest país mai no s'han combatut obertament ni les idees del PSUC ni les de la nova esquerra, de les que beuen tant ICV com EUiA, al contrari s'ha tendit a considerar que són les millors idees, que s'han deixat de banda per utòpiques, no pas perquè siguin negatives. Això està canviant des de fa uns anys, gràcies també a l'eclosió de nous mitjans de comunicació a través d'Internet, comencen a sorgir veus que qüestionen el fins ara pensament únic progressista, però a casa nostra el virus encara està molt estès.