dijous, 1 de febrer de 2007

Dependència

El dictamen del Consell Consultiu ha posat al descobert la flagrant invasió de competències perpretada per l'anomenada Llei de la Dependència (un nom que ho diu tot). La trampa és que en la mesura que poc o molt l'aplicació d'aquesta normativa ha de permetre millorar les condicions de vida d'aproximadament 200.000 catalans la sortida còmoda per al govern català i els seus alegres seguidors és limitar-se a portar-la a la pràctica en nom dels interessos de les persones dependents. Tot el ventall polític català coincideix que l'estat del benestar també ha de garantir l'atenció dels qui pateixen problemes que no els permeten valdre's per sí mateixos, les diferències rauen en el "com", és a dir, els partits d'esquerres, amb la connivència del PP, volen muntar una superestructura burocràtica d'atenció i en canvi CiU proposa un esquema en què els prestadors dels serveis puguin ser tant públics com privats, garantint en tot cas que l'atenció serà accessible per a tot aquell que la necessita. Una sortida intel·ligent i alhora lleial amb les persones i les famílies amb malalts a casa passaria per redactar una llei catalana d'atenció a la dependència, consensuada per totes les forces del Parlament si és possible, que comportés un desplegament ampli de les competències estatutàries en la matèria, una llei que no fos subsidiària de l'estatal sinó que establís un model català tenint en compte que al nostre país existeixen moltes iniciatives sorgides de la societat pensades per donar resposta a problemes socials. Un cop establert aquest pilar de la societat del benestar a Catalunya el govern podria prescindir perfectament de la llei estatal. El mal és que les forces del tripartit ja s'han compromès amb la llei espanyola i serà difícil que corregeixin el seu greu error, podran adduir com a excusa que la llei estatal és la que assegura el finançament de les prestacions, però la resposta es troba en el mateix Estatut que preveu un nou finançament per a Catalunya. Durant l'etapa de govern convergent teníem unes competències migrades però confiàvem que els nostres dirigents en farien una aplicació extensiva i plantarien cara tant com calgués als governs de Madrid. Avui tenim una autonomia ampliada però un govern que es deixa expoliar impunement el poc que ens correspon.

Cap comentari: