divendres, 16 de febrer de 2007

Experiències al costat esquerra de la vida

Normalment els militants de les forces del Tripartit expressen una mena d'orgull irracional pel fet de ser d'esquerres, per a la majoria d'ells, inclosos força independentistes, la identitat ideològica és més important que la pròpia identitat nacional. El cas és que jo també tinc un passat: dels 18 als 23 anys vaig militar activament a les JERC i a ERC, i un dels motius pels quals me'n vaig anar distanciant va ser per aquesta obsessió que tenen per ser d'esquerres, que per una banda imposa una ètica i un estil personals amb els que no em sento identificat i per l'altra es basen en una visió de la realitat molt allunyada de la meva. Recordo anècdotes dels consells nacionals de les JERC, i això en plena època Colom quan ERC encara no havia caigut en la deriva esquerranosa actual, com ara quan una militant que no tenia cap altra currículum que ser membre de l'Eix Violeta(això als partits d'esquerres vesteix molt) va despotricar de les joventuts d'UDC perquè proposaven ampliar el temps de baixa per maternitat. La jove feminista els va despatxar titllant-los de "natalistes" talment un insult, amb l'aprovació general de la concurrència. Jo en canvi pensava i segueixo pensant que un dels reptes bàsics per al futur per Catalunya és incrementar els nostres índexs de natalitat. En un altre consell nacional el protagonisme se'l va endur una altra noia, aquesta especialitzada en reivindicacions ecologistes que ens va intentar convèncer (en aquest cas crec que amb poc èxit) que un partit d'esquerres i ecologista havia d'estar en contra del Rally París-Dakar perquè trencava l'equilibri ecològic dels indrets per on passava i constituïa una forma de colonialisme. És clar que aquesta noia no els havia demanat l'opinió als africans que aprofiten l'avinentesa del rally per trobar una bona sortida comercial a tota mena de productes. Una altra militant (normalment les més doctrinàries eren les noies) ens insistia un dia que havíem d'estar contra els Jocs Olímpics perquè són "competitius", i la competitivitat és un valor de dretes. També recordo un debat arran d'una vaga general convocada pels sindicats espanyols en què un dels arguments més repetits per recolzar-la era que un partit d'esquerres sempre ha de recolzar les lluites obreres. Durant un temps també vaig ser representant del Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), un fòrum on les consignes progres eren presentades com l'opinió de tota la joventut catalana, i on les postures divergents amb el pensament progressista eren marginalitzades.

Cap comentari: