dilluns, 19 de febrer de 2007

referèndums

Desconec la realitat andalusa i pensava que en aquella regió espanyola la participació al referèndum del seu estatut podria ser superior a la que es va registrar a Catalunya l'any passat. Ho pensava per l'acord de la major part dels partits polítics, llevat del PA, i perquè la societat andalusa és identitàriament més homogènia que la catalana, suposo que per a l'andalús mitjà no existeix cap conflicte Andalusia-Espanya (jo també ho penso) i per tant els debats polítics i identitaris hi estan mancats d'aquest factor que atorga una significació específica a posicionaments que en altres circumstàncies no els tindrien. Opinar sobre l'estatut català implica prendre partit en el debat Catalunya-Espanya, a Andalusia aquest debat senzillament no existeix. A Catalunya es diu que el conflicte, l'expressió del conflicte, allunya els ciutadans de les urnes, però més ho fa l'abscència de conflicte a Andalusia. Pel que fa al nostre país estic convençut que si en comptes de votar un Estatut retallat haguéssim votat l'Estatut del 30-S la participació hauria estat més alta, perquè la confrontació de models hauria estat més clara. Per a mi l'anècdota del dia del referèndum català va ser que un militant socialista nascut a Granada em va confessar el seu convenciment que el proper referèndum seria el de la independència, ja que segons va dir ell hi ha una excessiva superposició d'instàncies polítiques, des dels ajuntaments, la Generalitat, Madrid i Brussel·les, i per tant si en sobrava alguna aquesta era la dependència de Madrid. Òbviament hi vaig estar del tot d'acord. El missatge per a tots aquests tan preocupats per l'abstenció é que el problema no és la proximitat ni la la participació, el problema és si a la ciutadania se li plantegen dilemes autèntics o tan sols la ratificació de decisions adoptades prèviament pels polítics.

Cap comentari: