Guerra de banderes

El conegut cacic hospitalenc Celestino Corbacho ha dit una cosa així com ara que a ell ningú no li demana que pengi o despengi cap bandera de l'ajuntament, que la gent es preocupa d'altres coses. Molt bé, però seguint amb allò dels interessos diaris de la ciutadania s'ha desfermat una nova polèmica per l'elevada presència de banderes espanyoles amb l'aguilot-també anomenat la gallina- en les manifestacions convocades pel PP contra l'excarceració del De Juana. Per acabar-ho d'arrodonir l'ultracomunicador Jiménez Losantos ha manifestat la seva preferència per la bandera amb l'àguila de Sant Joan (ves per on ara resulta que és el símbol d'un evangelista, cada dia s'aprèn alguna cosa nova) en detriment de la bandera amb la corona, i per altra banda en Rajoy ha donat ordres de "search and destroy" tota "rojigualda" amb ésser plumífer que aparegui a les seves concentracions. Ja la tenen armada i em temo que qualsevol dia ens trobarem algun imbècil nostrat onejant la bandera espanyola constitucional com a símbol del seu compromís democràtic i de la seva oposició al PP i a tot el que representa, de la mateixa manera que molts progres catalans i fins i tot membres de la suposadament independentista ERC han fet ostentació alguna vegada de la tricolor republicana, un símbol més espanyol que la Lola Flores, que per si no estava prou clar incorpora el color lila del pendó castellà. Sense anar més lluny diuen que no fa gaire la consellera d'Acció Social i Ciutadania Carme Capdevila va assistir a un acte on era present en Felip de Borbó vestida d'un lila aparatós i ornada amb un anell de clara inspiració tricolor anys trenta. Independentisme a l'espanyola.

Això no obstant la notícia del dia és que avui fa cent deu anys del naixement de la màxima figura de les lletres catalanes del segle XX, en Josep Pla, un home que amb tots els seus errors i contradiccions ha fet més per la continuïtat de la nació catalana que la majoria de nostàlgics de la República espanyola junts.