dilluns, 13 d’agost de 2007

L'última edat fosca d'Europa

En el darrer any, i sense buscar-ho expressament, he llegit força sobre el període àlgid dels totalitarismes a Europa, que s'inicia a finals dels anys vint amb l'ascens del georgià Josif Stalin al poder absolut de la Unió Soviètica i que arriba a la seva fi amb la mort d'aquest dictador l'any 1953. Durant una etapa més curta d'aquest període, entre 1933 i 1945, Hitler va esdevenir el fürher d'Alemanya, va sotmetre el país a la seva voluntat, va iniciar la Segona Guerra Mundial i va exterminar milions de jueus i de gent d'altres pobles que no s'adequaven al seu model de puresa racial i de submissió absoluta. Stalin, amb un mandat més llarg, no es va quedar endarrera. És més, en nombre total de morts va superar el règim nazi, si bé no en la seva productivitat assassina. Almenys 20 milions de morts es poden atribuir a les polítiques d'extermini estalinistes, ja fos per la confiscació de les collites dels pagesos ucraïnesos, el genocidi conegut amb el nom d'Holomodor, per la col·lectivització forçosa de l'agricultura, pels desplaçaments de poblacions, per les purgues de membres del partit, de l'exèrcit i de l'administració, i per la deportació al Gulag de milions de ciutadans soviètics, on eren executats o bé obligats a treballar en condicions d'esclavatge, que en molts casos provocaven la mort del pres. L'holocaust jueu és una realitat força coneguda a Europa Occidental, n'hem tingut notícia a través de múltiples llibres, documentals, pel·lícules i exposicions. No es pot dir el mateix de les matances a la Unió Soviètica, que van arribar a la seva màxima expressió sota la direcció d'Stalin, un home que, precisament al final de la seva vida, començava a col·locar els jueus en el punt de mira de la seva paranoia criminal. En el seu moment va causar un gran impacte l'obra del dissident Solzhenitsin, "Arxipèlag Gulag", i després n'han aparegut moltes altres sobre aquest tema. La caiguda del comunisme va permetre accedir a molta més informació sobre els crims d'aquell règim, però tot i això el coneixement que hi ha sobre aquella espantosa realitat és molt inferior al coneixement de les pràctiques genocides dels nazis. A la mateixa Rússia encara hi ha massa gent que ignora la veritable dimensió de les matances, i segueixen proposant erigir monuments a Stalin, identificant-lo com el líder de la Guerra Santa i l'home que va portar l'Imperi Rus (perquè al capdavall això era la URSS) a la seva màxima expansió, malgrat el seu origen caucasià i no rus.

L'Europa d'avui, sobretot la de l'est i del centre, és fruit d'aquella edat fosca dels totalitarismes i de les seves conseqüències: la relativa homegeneïtzació ètnica en el sí dels estats, a partir de la desaparició de les múltiples comunitats jueves de parla jidish i de les comunitats d'alemanys situades fora del territori de les actuals Alemanya i Àustria. Les fronteres actuals de Polònia, les tensions polítiques a l'interior d'Ucraïna, i bona part de l'odi acumulat als Balcans, que va esclatar en les guerres de principis dels 90. Aquestes realitats i moltes altres que escapen a una visió superficial, tenen el seu origen en l'acció dels totalitarismes, en la Segona Guerra Mundial i en la redistribució d'aquest espai europeu després de la victòria aliada.
La Shoà, l'holocaust jueu, va ser monstruosa, però si tan sols ens quedem amb aquest crim tindrem una visió molt parcial i incompleta de l'impacte totalitari sobre el nostre continent: va haver-hi moltes més víctimes i els principals inductors i executors van ser el règim nazi i el règim comunista soviètic. Però la situació creada per l'esclat bèl·lic i i la violència desfermada per uns i altres va facilitar l'explosió d'altres odis latents entre les diferents comunitats del centre i l'est europeus, i les conseqüents accions de neteja ètnica dels uns contra els altres: ucraïnesos contra polonesos, croates contra serbis, hongaresos contra romanesos, i a la inversa. I tenint sempre els jueus com l'enemic comú.
És important descobrir aquesta gran tragèdia en tota la seva dimensió per comprendre d'on venim, per entendre on som i per evitar que es repeteixin situacions com les que es van viure fa poc més de seixanta anys.

Cap comentari: