dijous, 8 de novembre de 2007

90 anys de l'octubre roig

Ahir dia 7 de novembre es va commemorar el 90è aniversari de la Revolució Russa que va transformar l'Imperi dels tsars en un megaestat socialista. El periodista nord-americà John Reed va escriure'n un llibre amb el títol "Nou dies que van canviar el món", i va encertar-la, perquè la victòria bolxevic ha tingut una gran repercussió durant tot el segle XX, i encara se'n senten les conseqüències. Per veure'n la transcendència només cal plantejar el contrafactual corresponent: com hagués estat el S. XX si la Revolució hagués fracassat o hagués derivat cap a un règim liberal. És fàcil imaginar que hauria estat molt diferent, perquè els principals fenòmens històrics, de 1917 fins a finals dels 90 estan vinculats amb aquest esdeveniment. La Unió Soviètica ha tingut un pes determinant en les relacions internacionals i en els conflictes bèl·lics de l'època, però l'impacte més devastador es va produir en el seu sí. Ja des de Lenin, el règim va incorporar en el seu ADN l'ús del terror com a instrument per a la seva consolidació, i amb Stalin la repressió va arribar al seu màxim nivell. Milions de ciutadans soviètics van perdre la vida per l'assassinat sistemàtic, per la fam provocada pels governants, per l'esclavatge al servei de la industrialització o per la mala vida al Gulag, i molts més milions van sobreviure, però van patir terribles penalitats per obra de les polítiques totalitàries del sistema. Per conèixer què va significar l'estalinisme i la pitjor cara del comunisme és molt recomenable la lectura de l'assaig "Koba el terrible", de Martin Amis, que amb estil literari ofereix les principals claus per conèixer el monstre georgià i els mecanismes més perversos de l'estat soviètic. Són esgarrifoses les dades sobre població que permeten constatar com a partir de la Revolució, Rússia i els països sotmesos van perdre milions d'habitants, no per acció de la guerra, sinó per les decisions dels seus governants.

Cap comentari: