diumenge, 2 de desembre de 2007

El sobiranista content (per un dia)

Hi vaig ser, i per aquells atzars de la vida em va tocar aguantar una cinta de plàstic per evitar que la gent que es mirava la manifestació des dels costats, es posés davant de la capçalera. Per tant, vaig formar part del petit grup de persones que precedien el gruix de la manifestació i tinc present que, quan estàvem arribant a l'edifici de Correus, em va trucar el president de CDC de la Palma, i em va dir que encara es trobava a la plaça de Catalunya junt amb la resta de la columna convergent. Èxit esclatant, la més gran manifestació a què mai he assistit, i estic convençut que una de les més grans que s'han viscut a Barcelona. Gràcies a Contrastant sabem que allò del milió de l'Onze de Setembre de 1977 és un mite, i que encara ho és més el milió de les manifestacions contra el terrorisme. Fa de mal dir, però no m'estranyaria que en la d'ahir hi hagués assistit tanta o més gent que en les esmentades manifestacions. D'altra banda, el sentit polític de la demostració és clar, mai no s'havia reunit tanta gent amb un clam sobiranista tan contundent. No tots els assistents eren independentistes, tot i que que la immensa compartíem aquest anhel, però tothom sap que quan es reclama el dret a decidir no es demana tan sols poder establir el traçat del TGV, la gestió de l'aeroport o que els trens funcionin, sinó que la reclamació de fons és el dret a l'autodeterminació del poble català. Gran èxit de mobilització del catalanisme, que ha estat capaç d'aplegar-se darrera una mateixa pancarta, deixant de banda les diferències partidistes i ideològiques, de tal manera que ha estat possible fer una pinya de gent que va des de les CUP fins a UDC. Les abscències també han estat significatives, tant PSC-PSOE, com UGT i CCOO, i evidentment el PP, sabien que no era una manifestació qualsevol contra el caos de les infraestructures, sinó que tenia un clar signe sobiranista, incompatible amb els seus plantejaments ideològics i la seva dependència orgànica. No ha estat la manifestació del "català emprenyat", ha estat la manifestació del català que vol la llibertat del seu país, en un moment en què les conseqüències de la submissió nacional és fan més evidents i tangibles.

Cap comentari: