dijous, 13 de desembre de 2007

Llibertat vigilada

Les famoses declaracions d'en Joan Farran sobre la crosta nacionalista a la CCRTV, recolzades després per altres dirigents del PSC-PSOE , són doblement condemnables: pel que tenen de manifestació crua i descarnada d'una voluntat de censurar els mitjans de comunicació públics i d'assenyalar amb el dit els professionals que es consideren poc afectes al règim, i per una orientació ideològica que atempta contra el mateix Estatut d'autonomia que els socialistes van aprovar. L'Estatut diu que el Parlament considera que Catalunya és una nació, per tant se'n dedueix que les institucions catalanes han d'actuar en conseqüència, amb normalitat nacional. Ignoro quina és la definició que el Sr. Farran fa del terme "nacionalista", en tot cas si d'alguna cosa peca la CCRTV és precisament del contrari: s'han escrit llibres sobre l'espanyolisme a TV3, present des dels seus inicis, i s'ha denunciat que sovint els criteris informatius i el perfil dels convidats en determinats programes no responen a una lògica nacional catalana, autocentrada i oberta al món, sinó a una concepció regional espanyola, perifèrica i provinciana. Precisament el Sr. Farran assenyala alguns dels professionals que més escapen d'aquesta última descripció. Els mitjans públics catalans han perdut quota d'audiència els darrers anys, i no ha estat pel seu "nacionalisme", sinó més aviat per les interferències del poder públic i la manca d'un clar model de lideratge, de televisió pública nacional. Els que ataquen la catalanitat de la Corpo hi contraposen una suposada Catalunya plural que no s'hi veu ben representada. Jo no crec que els mèdia públics hagin de ser la plasmació de la realitat social en tota la seva diversitat-altrament canviant i cojuntural- sinó que han de servir un model de país, el que marca l'Estatut del 30 de setembre, el que figura al preàmbul de l'Estatut vigent i el que defensa la majoria de catalans i catalanes amb el seu vot (CiU i ERC sumen majoria absoluta, i fins a cert punt hi podríem sumar ICV), el model de la Catalunya nació, i no el d'una regió espanyola despersonalitzada.

1 comentari:

Jesús Cardona ha dit...

Les inseguretats al pais son molt grans. I aquests debats son impensables fora de Catalunya. pero els paisos s'han construit perque hi ha hagut grups que han creat un substart, elits culturals i economiques i politics que ho han anat bastint. I a Catalunya surt aquest Ferran dient ximpleries carregades de mala llet.

Be, canviant de tema, el dia 22 anire a catalunya, a veure si ens veiem. Fins aviat