dissabte, 26 de gener de 2008

Qualsevol nit pot explotar el metro

Catalunya és un país estrany, es descobreix una trama terrorista que presumptament pretenia atemptar al metro i a un centre comercial, i els responsables polítics del país es dediquen a amagar el cap sota l'ala. El conseller d'Interior fa pena al Parlament, limitant-se a exposar allò que li ha dit el ministre, sense cap anàlisi pròpia de la situació, el president del país no diu ni ase ni bèstia-però a això ja hi estem acostumats-, i l'alcalde de Barcelona tan sols diu que no passa res i que no li han donat cap indicació que s'hagin de reforçar les mesures de seguretat. El que es troba a faltar és un discurs coherent sobre el terrorisme islamista. Tanta anys assenyalant els EUA com els culpables de tot, i ara resulta que és gràcies a la informació e la CIA que es pot evitar l'atemptat. Que jo sàpiga els americans mai no han bombardejat Barcelona, ni han envaït Catalunya, ni han espoliat la nostra economia, ni ens han imposat la seva llengua (quants catalans són capaços de parlar correctament l'anglès?), però fins i tot quan cantem el "El meu avi" acabem dient que tingueren la culpa els americans. Els fonamentalistes islàmics tenen Occident en el punt de mira, perquè valors occidentals com ara la llibertat, la democràcia, la igualtat de sexes, la llibertat religiosa, etc, es contraposen directament amb la visió del món que volen imposar als seus països d'origen, i també a les comunitats islàmiques d'Europa. Els governants catalans però, en comptes d'afrontar aquesta realitat prefereixen mirar cap a una altra banda, no fos cas que alimentessin la xenofòbia. No s'adonen que la xenofòbia creixerà en la mesura que no s'explquin realment les veritables arrels i les dimensions del problema. Quan es diu que no passa res, fàcilment tots els musulmans poden ser vistos com a potencials terroristes per les persones menys informades. Cal explicar què és l'integrisme islàmic, que no tots els musulmans són integristes i que no tots els integristes estan d'acord amb el terrorisme, però que n'hi ha que sí, i no són tan pocs com a vegades se'ns vol fer creure. Cal separar el gra de la palla i informar la gent de quins són els riscos i quines són les característiques de les organitzacions i individus que porten a terme activitats terroristes islamistes. Al mateix temps cal bastir un discurs clar de defensa dels valors occidentals, i de fermesa contra l'amenaça integrista, el país ha d'estar preparat tant per evitar els atemptats, com per reaccionar raonadament en el cas que s'arribés a consumar un acte d'aquest tipus. Durant la 2a Guerra Mundial, quan Londres patia els bombardeigs alemanys, molts comerciants penjaven el cartell "Business as usual", es pretenia mantenir el màxim de normalitat possible amb la determinació de qui lluita per assolir la victòria, mai com un recurs per amagar la realitat. A Catalunya el que es porta és negar l'evidència, qui dia passa any empeny, enlloc de plantar cara a una amenaça molt més real del que, fins i tot ara, ens pensem. I és clar que la investigació encara no és concloent, i no sabem fins a quin punt els detinguts estaven preparats per atemptar de forma imminent. Tot això ho haurà d'aclarir la policia i la justícia, però en un tema tan delicat, complex i desconegut, em semblen fora de lloc els intents de desqualificar l'operació policial, si més no fins que no es disposi de molta més informació. També en el cas del "comando Dixan", que es va presentar com una immensa errada, va resultar que no tots els inculpats eren tan bons minyons com se'ns volia fer creure.

Cap comentari: