L'Església blindada

El Concili Vaticà II va obrir les portes de les esglésies i aquestes es van buidar. Des de Joan Pau II l'estratègia vaticana va en direcció contrària: suport als moviments catòlics conservadors, del tipus Opus Dei, més elitista, o els neocatecumenals (o Quicos), més adreçat als sectors populars. Davant la força de la secularització, l'Església opta per reforçar els seus dogmes i se centra més en convertir els feligresos en militants de la causa que no en intentar el retorn d'aquells que se n'han allunyat. Aquesta església es presenta més radical i intransigent amb la relaxació moral, especialment en tot allò que afecta la vida privada de les persones: el matrimoni, el sexe, l'opció sexual, l'anticoncepció, l'avortament. I tot i que també es pronuncia sobre qüestions de política general, no són avui el seu principal cavall de batalla. Jo no sóc creient, però en canvi sóc de formació i cultura cristiana, i aquesta nova cara del catolicisme em resulta més estranya i antipàtica que el catolicisme que vaig conèixer de petit, en què convivien rectors conservadors, però molt arrelats a la terra, autèntiques institucions locals, i joves kumbaiàs que proclamaven el seu cristianisme naïf acompanyats d'una guitarra. D'adolescent vaig perdre la fe amb una tranquil·litat que encara em sobta, i em vaig allunyar de tot aquell món, sense cap odi ni rancúnia, perquè al capdavall és l'entorn en què m'havia criat. Em considero un agnòstic respectuós amb l'església i la tradició que encarna, però determinades expressions del catolicisme actual em desagraden força. Tanmateix, si l'objectiu de l'església és perdurar i mantenir la seva tradició, és més fàcil que se'n surtin per la via de blindar-se que no pas pel camí de renunciar o diluir les seves conviccions més arrelades . La ciutadania es considera majoritàriament cristiana, però en bona part és indiferent al fenomen religiós, i per molt que l'Església relaxi les seves exigències no aconseguirà augmentar el nombre de feligresos. Els dirigents eclesiàstics han fet l'opció de ser més forts i assumir el preu d'allunyar-se més de la resta de la societat.

Comentaris

Jesús Cardona ha dit…
Albert, ja vivim en un protestantisme de facto. El Vaticà proclama els seus dogmes, però privadament cada catòlic fa el que vol a la seva vida privada. És més, el catecisme és poc conegut. Vivim una religió a la carta. Els bisbes han pres la mateixa decisió que quan va sortir Luter: contrareforma. Això fa que el catolicisme sigui més dogmàtic que crític i que els sacerdots d'avui siguin molt diferents. Són molr més conservadors encara.
Ara bé, la religiositat torna.

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls