La nova onada

A Catalunya durant els darrers anys l'ecologisme s'ha traduït en la tan anomenada cultura del no. En comptes de ser una proposta per millorar la qualitat de vida s'ha convertit en un moviment que s'oposa sistemàticament a tota nova infraestructura que efectivament pot millorar la qualitat de vida de la gent, ja sigui el tunel de Bracons, les noves línies d'alta tensió, el quart cinturó,les centrals de cicle combinat, la interconnexió de xarxes hídriques, la creació de nou aeroports, i fins i tot els parcs eòlics, i propugna el sacrifici i la mortificació en l'ús de l'aigua i de l'energia i en la gestió de les deixalles, obligant la ciutadania a classificar els residus a casa segons les indicacions governamentals. Sempre recordo que en Jordi Portabella, que havia estat l'ecologista oficial de "La Crida" i d'ERC, fa uns quants anys interrogat sobre el transvasament del Roine, va dir que no era una bona solució perquè ens facilitaria una abundància d'aigua que ens portaria a desistir de les mesures d'estalvi i d'aprofitament dels recursos hídrics del nostre país. En suma, venia a dir que no li agradava la solució perquè resultaria massa còmoda. Quan justament aquesta és la gràcia de la proposta, ens permetria gaudir d'aigua en quantitat i de qualitat, no aquesta cosa infecta que avui raja de l'aixeta, ens estalviaria seguir pressionant uns rius i uns aqüífers que no donen gaire més de sí i deixaríem de patir per la sequera. L'oposició a l'anomenat Plan Hidrológico Nacional va servir sobretot d'eina de desgast contra CiU, que en aquell moment es trobava atrapada pels seus pactes amb el PP, però va entronitzar una idea que els mateixos que abans d'ahir la llançaven contra el govern , avui se l'han d'empassar si no volen deixar l'àrea metropolitana sense aigua. Alguns dels principals conflictes del tripartit han estat provocats per la impossibilitat de mantenir-se fidels al seu fonamentalisme ecologista, en qüestions com ara l'esmentat túnel de Bracons, el Pla Energètic, el Quart Cinturó (ara li han canviat el nom), i ara tot aquest xou del transvasament. Per a mi l'ecologisme té tot el sentit del món quan proposa mesures per reduir la contaminació, quan defensa el paisatge, quan defensa l'ús racional dels recursos no-renovables, quan defensa els ecosistemes naturals. Tot em sembla raonable en la mesura que no és un fre, un obstacle constant per a la millora del país. Fins a cert punt es pot entendre que les entitats adoptin posicions maximalistes, però els partits amb voluntat de govern no s'hi haurien de deixar arrossegar, si és que després no volen caure en contradiccions flagrants, que són les que acaben allunyant la gent de la política. Després d'uns anys en què a Catalunya la "cultura del no" ha guanyat posicions gràcies a la forma com determinades forces polítiques l'han utilitzada per guanyar vots i erosionar l'adversari, és hora que, a la vista dels resultats, agafi embranzida una nova onada decidida a resoldre les grans mancances del país d'una forma responsable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls