L'arma de destrucció massiva d'en Corbacho

Ho veia a venir, però no creia que s'explicités tan aviat. El nomenament d'en Corbacho com a ministre de Treball i Immigració té com a objectiu posar en marxa els mecanismes per convertir la nova immigració en un gran jaciment electoral per al PSOE. Els socialistes metropolitans han demostrat una gran capacitat per crear xarxes clientel·lars i de suport acrític que abasten tots els àmbits socials de cada ciutat, i això inclou els sectors de la immigració que ja han obtingut la ciutadania espanyola. Els socialistes fa temps que, tal com van fer amb la immigració de la segona meitat del S.XX a Catalunya, s'estan treballant els nous immigrants, especialment els sud-americans, de cara al moment que puguin votar. Els bons resultats electorals d'en Corbacho indiquen que ha reeixit en incorporar com a votants seus bona part dels nouvinguts amb dret a vot, i ara la seva experiència es posa al servei de la causa del socialisme espanyol. L'explicitació d'aquest objectiu es dedueix de la seva voluntat que els immigrants puguin votar en les eleccions municipals. Si és així ja cal que ens preparem, d'una banda la força electoral que sectors musulmans poden adquirir en determinades poblacions es pot traduir ràpidament en una competició entre partits per veure qui és més generós amb les demandes, algunes justificades, d'altres incompatibles en una democràcia liberal occidental, que puguin formular. Temps enrera, les declaracions anti-israelianes de l'anterior alcalde socialista de Tortosa ja es van interpretar com una picada d'ull a la comunitat musulmana de la seva ciutat. El pes electoral dels nouvinguts llatinoamericans pot dissuadir encara més els ajuntaments d'aplicar polítiques de normalització lingüística que puguin resultar incòmodes per a aquests i d'altres immigrants que per una comoditat, altrament lògica, veuen en el castellà la seva eina d'integració i consideren el català un obstacle per als seus objectius. El reconeixement del dret de vot és la culminació del procés iniciat amb la regularització massiva impulsada pel ministre Caldera, que ja apuntava en la direcció d'ampliar la base electoral del PSOE amb els vots d'uns nous sectors que haurien de veure en aquest partit el principal defensor dels seus interessos. Això, que per al conjunt de l'estat té uns efectes clars, a Catalunya pot resultar devastador: tenim una de les proporcions d'immigrants més elevades del continent, el PSC-PSOE monopolitza els poders públics i per tant té les eines per guanyar-se'ls, i els nouvinguts no són entusiastes de la identitat nacional catalana.

Comentaris

Jesús Cardona ha dit…
Estic a favor que els immigrants puguin votar a les municipals. Sense anar mes lluny, l'1 de maig hi ha aleccions locals a Anglaterra hi podre votar. Es clar es tracta d'Anglaterra, on els immigrants i els nacionals no reben favors clientelars. Quan arribes ets un mes i el pais funciona amb la meritocracia i la feina es per qui la pugui fer i la faci millor, ja siguis nadiu o de l'antartida. I es clar, els ajuntaments britanics son molt diferents als espanyols i catalans. A Espanya les coses son mes complicades on el pais sembla que s'adapti al nouvingut. A mi ni em rebren a copets a l'esquena i a puntades de peu, no m'han tancat cap porta ni m'han dit que arribava a salvar el pais de res. Quan he tingut un nivell de l'idioma suficient per una feina m'ho han dit i quan no el tenia, el mateix.
Albert Guilera ha dit…
Em sembla que és des del Tractat de Maastricht que tots els ciutadans de la UE podem votar a les eleccions municipals i a les europees arreu de la Unió, i com a principi general hi estic d'acord perquè forma part del projecte de construcció d'una Europa Unida. En el cas anglès s'hi afegeix, i hi pesa més que el projecte europeu, el fet que Anglaterra segueix sent una metròpoli imperial-postmoderna si vols, però metròpoli- i per tant la seva capacitat d'absorció i integració de diferents identitats és infinitament superior a la que pugui tenir una colònia com Catalunya. És més, ser un imperi comporta renunciar a elements de la pròpia identitat a canvi d'estendre'n d'altres. A Catalunya renunciar a la pròpia identitat vol dir desaparèixer i punt. Si jo emigro a Anglaterra i vull prosperar més enllà del ghetto català, sé que haig de parlar l'anglès i assumir unes certes regles no escrites. Qualsevol que emigri a la Catalunya d'avui, pot anar fent assumint tan sols elements de la identitat espanyola i prescindint de tota catalanitat. Això fa que el problema sigui molt més agut a Catalunya que no pas a nacions tan poderoses com aquella que t'acull. El tema és molt complex i en podríem parlar hores i hores, però la qüestió és que si a indrets com Catalunya concedim d'entrada tots els drets als nouvinguts estem renunciant a eines que podrien servir d'estímul per a una integració més completa en el país, o si més no, en una idea de país fonamentada en més de 1000 anys d'història, que persones com jo voldríem que tingués continuïtat en el futur.
Jesús Cardona ha dit…
Uhm, tenim mala peca al teler, doncs. Per a que els barbars facin forat, primer ha d'haver-hi barbars a dins ja i aixo es el que passa.

Els partits nacionalistes no es poden deixar prendre la bandera de la integracio, llavors si que estem perduts perque els que arriben tard o d'hora votaran, ells o els seus fills. I mes important encara, votaran el referendum per la independencia.

desgraciadament, no es podem permetre certs luxes, ja ho se. I si qui els explica on son es el PSC, estem arreglats, que es el que esta passant.

Tornant al tema, es una bona idea que els extracomunitaris votin a les municipals? Obviament, hi ha diferencies de drets entre els nacionals i els residents, aqui i al Marroc. D'entrada no ho descarto dins d'un plantejament general, compensat i raonable.

Entrades populars d'aquest blog

"I want to break free" (guia pràctica per fer un nou país)

Impressions de Turquia

El món no ens mira amb bons ulls