dijous, 17 d’abril de 2008

Sabíem que era un mentider, ara sabem que és sarcàstic

A vegades fa l'efecte que aquest Zapatero se'n fot del mort i de qui el vetlla. La, diguem-ne ratificació, de Magdalena Álvarez com a ministra de Foment i el nomenament de la Carme(n) Chacón com a ministra de Defensa són autèntics sarcasmes. La primera per raons òbvies: durant el seu mandat les obres del TGV i les rodalies de RENFE a Catalunya  han estat un caos, i la seva gestió de la crisi, nefasta. A un ministre no se li poden retreure totes les incidències que  es produeixen en àmbits de la seva competència, però sí que és responsable de les respostes que s'hi donen, i en aquest cas la reacció de la senyora Álvarez va ser una combinació abominable d'incapacitat i supèrbia. Va ser reprovada per les Corts, i no va dimitir, i ara la tornen a posar al mateix lloc. Tot i així el president espanyol ho va tenir fàcil per justificar-ho: els resultats electorals, els 25 diputats del PSOE elegits en territori català, avalen la vexació diària del país. En el cas de la Chacón el sarcasme va en primer lloc cap als militars i cap a la política de seguretat i defensa en general: no perquè sigui dona, ni perquè sigui pacifista ( que jo sàpiga el programa del PSOE no demana l'abolició de l'exèrcit), ni perquè sigui catalana, al capdavall el PSOE és abanderat de la unitat de l'estat i quan la ministra diu "Vivaspaña" ho diu de cor i en coherència amb la seva trajectòria política.   La broma és que està embarassada i en un termini no gaire llarg de temps haurà d'agafar la baixa per maternitat, i hem d'esperar que durant uns mesos vulgui estar més pendent del seu fill que no d'altres qüestions. Per tant si la defensa d'un estat es deixa en mans d'una senyora que durant almenys sis mesos ha de tenir com a prioritat absoluta una criatura recent nascuda vol dir que o bé aquest és un nomenament tan sols de cara a la galeria, i que per tant les decisions importants en la matèria les prendran uns altres, o bé que el Zapatero és un irresponsable que deixa la defensa de l'estat i qüestions tan delicades com la presència de tropes en zones conflictives en mans d'algú que ara mateix no està en condicions de dedicar-s'hi a fons. No estem parlant d'una feina de vuit hores diàries, sinó d'un continu estar alerta, sobretot pel que pugui passar en indrets com Afganistan i Kosovo, i de l'atenció a compromisos amb l'OTAN i altres organitzacions internacionals. D'altra banda el sarcasme també va cap a ERC, que ja porta gairebé cinc anys dient-nos que portaria el PSC cap al sobiranisme català, i aquí tenim la cap de llista del PSC per Barcelona passant revista a l'Exècit espanyol i entonant un "Vivaspaña" marcial. Tot un èxit de l'astuta estratègia republicana. Tot i que potser ara ens voldran convèncer que la Chacón és la garantia que, en cas de secessió de Catalunya, l'Exèrcit no hi intervindrà.  

Cap comentari: