divendres, 30 de maig de 2008

Berlusconi a Gant?




A la catedral de Gant, a Flandes, es pot contemplar l'excepcional políptic "Adoració de l'anyell místic", atribuït al pintor Hubert Van Eyck i al seu germà Jan, que l'hauria finalitzat l'any 1432. La realització d'aquesta obra va ser possible gràcies al mecenatge del ric comerciant Joos Vijdt i de la seva dona, Lysbette Barluut. En reconeixement de la seva contribució, l'artista va incloure la imatge dels mecenes com a adoradors de l'Anyell, en la part frontal de les dues portes laterals, ell a la dreta i ella a l'esquerra. No cal fixar-s'hi gaire per reconèixer l'extraordinària similitud entre la fesomia d'en Joos i la d'un altre ric comerciant de la nostra època, en Silvio Berlusconi. La frenologia, la determinació de les característiques psicològiques de les persones en funció de la forma del seu cap, fa temps que va ser abandonada com una falsa ciència, però qui sap, no?. No costa gens imaginar-se en Berlusconi fent el mateix que el seu doble flamenc, finançar l'elaboració d'una obra d'art per a una església, on la seva imatge de bon cristià fos perpetuada. Malauradament per a l'italià, aquest tipus de mecenatge ja no es porta, i assolir l'eternitat a través de l'art és més difícil. Tanmateix en Silvio ja ha passat a la història, pels seus èxits empresarials, pel seu domini dels mitjans de comunicació italians i per les seves reiterades victòries electorals. No consta que, les vegades en què prèviament ha presidit el govern, la seva acció hagi estat especiament brillant, però la inoperància del centre-esquerre li ha donat una nova oportunitat per liderar el país. I ha iniciat el seu mandat amb puny de ferro i sense guants, amb un política de lluita contra la immigració il·legal barroera, que  farà que paguin justos per pecadors. Hi ha alguna cosa que se'ns escapa, tant ara com abans la premsa internacional ha coincidit a presentar "il cavaliere" com una personatge nefast per a la democràcia, els governs del qual han estat incapaços d'aportar solucions als problemes del seu país. En bona part comparteixo aquest diagnòstic, però ens caldria conèixer millor l'opinió dels diferents italians que el voten, per entendre les claus del seu èxit. De moment em quedo amb les pintures d'en Joos i de la seva esposa que, talment una Veronica Lario  indignada amb els flirteigs públics del seu espòs, el contempla amb enuig.

Cap comentari: