divendres, 11 de juliol de 2008

Cap al Congrés

Avui comença el Congrés de Convergència, que sembla que ha de ser plàcid i previsible. Espero que serveixi per endegar definitivament la Casa Gran i per consolidar el tàndem Artur Mas - Felip Puig, el primer com a líder i candidat a la presidència, i el segon com a màxim responsable de la sala de màquines del partit, un equip que penso que pot produir uns resultats excel·lents en la mesura que són dues personalitats diferents i perfectament complementàries. Pel que fa a les relacions amb Unió, el debat obsessiu i sempre recurrent en totes els instàncies del partit, suposo que les esmenes rupturistes no prosperaran, però m'agradaria- encara que tampoc no crec que s'aprovi- que es donés llibertat a les seccions locals per concórrer plegats o per separat a les eleccions municipals.
Més enllà dels textos congressuals i dels órgans de direcció, celebraria que, en la lògica de la Casa Gran, aprenguéssim a obrir el ventall d'opinió política dins el partit, en el sentit que ho deia en Carles Campuzano fa uns dies, la idea de ser més un grup de jazz, amb diferents intèrprets i creadors alhora, que no una orquestra filarmònica que toca tan sols el so que marca un director. Seria desitjable que sabéssim combinar la necessària disciplina de partit amb la diversitat de pensament i d'idees, sense presentar-nos al públic com un orgue de gats inintel·ligible, sinó com un col·lectiu plural amb diverses ments pensants, una xarxa de patriotes al servei del país.

Cap comentari: