dimecres, 27 d’agost de 2008

Què s'ha de fer amb Ossètia del Sud i Abkhàzia?

Pretendre respondre aquesta pregunta des del desconeixement de la realitat, i sobretot, de la història d'aquests territoris és un agosarament. Avui el president de Rússia ha anunciat la seva decisió de reconèixer-ne la independència. Ara mateix, per la poca informació que en tinc, no em sembla cap crim que aquests dos indrets formalment georgians, però a la pràctica sotmesos a Moscou des de primers dels anys noranta, acabin consolidant la seva secessió respecte de Geòrgia, sempre i quan se'n pugui afirmar l'existència d'una identitat històricament i culturalment diferenciada. Aparentment és així des del punt i l'hora que parlem d'Ossètia del Sud, i per tant, com diu el seu nom es tracta del sud d'una altra nació, i d'un territori com Abkhàzia, incorporat per Stalin a Geòrgia, país del seu origen, i posteriorment poblat per un gran nombre de georgians, que en van ser majoritàriament expulsats en un procés de neteja ètnica coincident amb la guerra que va enfrontar els abkhazos, recolzats per Rússia, amb Geòrgia a primers dels noranta. Geòrgia té arguments jurídics per exigir la sobirania sobre aquests territoris, però res més. La majoria dels seus habitants hi estan en contra, i la història tampoc no justifica el control georgià. Des d'aquesta perspectiva, que se'n pugui reconèixer la independència o fins i tot la seva eventual incorporació a Rússia, sempre que respongui a la voluntat lliurement manifestada pels seus habitants, no em sembla cap aberració. Em preocupa la independència de Geòrgia, aquesta és la qüestió central. Ara mateix el problema no rau en el fet que Rússia hagi ocupat militarment els dos territoris separatistes, que ja es trobaven fora del domini efectiu de Tblisi, el problema es troba en les zones de seguretat marcades pels russos més enllà dels límits d'aquells territoris, i en la tutela que volen exercir sobre la principal via de comunicació entre la capital i el port de Poti. La comunitat internacional, i en concret Occident, més enllà de les proclamacions retòriques de condemna, té una gran dificultat per trobar una resposta adequada. Òbviament ningú no està disposat a iniciar un conflicte bèl·lic amb l'os rus per preservar la independència georgiana, i la diplomàcia convencional sembla ben poc efectiva davant la determinació del Kremlin de fer-se amb el control total del Caucas. Existeix la via de les sancions internacionals contra Rússia, però els russos poden respondre amb mesures igualment doloroses, com ara tallar el gas a mitja Europa o col·laborar en el programa nuclear iranià, per no parlar de la seva possible vinculació amb els rivals d'Occident, ja siguin l'esmentat Iran, la Xina o la mateixa Veneçuela d'Hugo Chavez i els seus amics llatinoamericans. Tanmateix Occident, és a dir, les democràcies liberals d'Europa, Amèrica i Oceania, no pot permetre que una nació com Geòrgia, que aspirava a integrar-se al mateix club, en sigui apartada per l'acció d'una potència imperialista i agressiva.

Cap comentari: