dijous, 4 de desembre de 2008

Holodomor



Enguany es commemora el 75è aniversari de l'Holodomor, la gran fam que va assolar Ucraïna i altres territoris de la Unió Soviètica entre 1932 i 1933. És una fam amb una gran significació política, perquè va ser causada per les decisions del règim d'Stalin. La col·lectivització salvatge del camp, que obligava els pagesos a abandonar les seves explotacions per integrar-se en granges col·lectives, fortament contestada, va ser una de les causes, juntament amb factors climàtics, d'una davallada de les collites, tràgicament agreujada per la requisició sistemàtica de gra practicada pel règim, que va deixar la població rural sense els aliments necessaris per sobreviure. La mort i la desesperació es van apoderar del món rural, els pagesos, devastats per la gana, feien ús de tots els recursos a l'abast, totes les plantes i els animals van esdevenir comestibles, i com en tota fam, la condició humana es va expressar en els seus extrems de degradació, fins al límit del canibalisme, a vegades en el sí d'una mateixa família.   El govern soviètic, amb les seves polítiques agrícoles, d'erradicació de la pagesia lliure, de criminalització i deportació dels presumptes "kulaks"-els pagesos suposadament rics, segons paràmetres imprecisos i canviants-, i de requisació de gra, havia estat el causant del desastre, i va ser incapaç de prendre cap mesura efectiva per fer-hi front.  Milions de persones hi van deixar la vida, la majoria ucraïnesos, i el nacionalisme ucraïnès considera que es va tractar d'un genocidi contra aquest poble eslau.  El debat històric és obert, la tesi "genocida" o "etnocida" té arguments a favor, com ara el fet que la fam és gairebé coetània del procés de purga de les elits nacionalistes ucraïneses, lligada a la voluntat d'Stalin d'eliminar qualsevol temptació secessionista per part de la segona nació més nombrosa, després de la russa, de la Unió Soviètica. La decisió d'Stalin, de gener d 1933,  de bloquejar les àrees afectades per la fam d'Ucraïna i del Kuban, territori també de majoria ucraïnesa, abonaria aquesta tesi.  Per altra banda, el fet que la fam també causés estralls en altres territoris soviètics, on els ucraïnesos no eren majoritaris, contradiu fins a cert punt l'enfocament estrictament nacional del drama, i dóna arguments a la tesi que hi veu preferentment una acció induïda per derrotar el sector social que s'havia oposat a la política de col·lectivització, la pagesia, amb el factor addicional que la pagesia ucraïnesa tenia una tradició més individualista que no pas la russa, i per tant era la més contrària al canvi. D'altres interpretacions exclouen la intencionalitat d'Stalin, i veuen la fam com el resultat d'un cúmul d'errors del règim. Quan es va produir la fam, les autoritats soviètiques la van amagar, amb la complicitat de molts periodistes occidentals, i durant molts anys se'n va desconèixer l'autèntica dimensió. Durant la Guerra Freda els emigrats ucraïnesos, sobretot als EUA i al Canadà, van fer-ne difusió, i l'historiador britànic Robert Conquest va publicar el primer llibre de referència sobre la qüestió, "The Harvest of Sorrow: Soviet Collectivisation and the Terror-Famine" (1968)en què defensava la tesi de l'etnocidi.  La caiguda de la Unió Soviètica va facilitar, per un temps, l'accés als arxius del règim, i els investigadors van poder obtenir molta més informació sobre els esdeveniments de 1932 i 1933. Tanmateix, encara no hi ha estudis concloents que permetin afirmar plenament cap de les tesis. L'actual govern d'Ucraïna fa bandera de l'Holodomar, i l'actual govern rus, que avui sustenta un relat històric que glorifica Stalin i n'amaga els crims, nega tota intencionalitat del règim soviètic en la fam, així com la seva dimensió nacional ucraïnesa.   

Cap comentari: