diumenge, 28 de desembre de 2008

La pèrfida Albió

Tate Britain: pintura d'artistes instal.lats a Anglaterra, encara que molts no anglesos, retrats, paisatges, mitologia, "Paradise Lost", i sempre una bellesa serena, una lluminositat impròpia d'un país tan plujós. M'ha recordat el contrast de la National Gallery: pintura anglesa, francesa, italiana, flamenca i holandesa, i de cop i volta, la tenebra de la pintura espanyola, fins i tot fa pensar que els responsables del museu van triar expressament les obres per seguir alimentant la llegenda negra de la inquisició, la colonització d'Amèrica, i el tancament catòlic de Felip II, el rei que va enviar una Armada, que es volia invencible, per tornar la pèrfida Albió a l'òrbita papal. Anglaterra, enemiga històrica d'Espanya, no en va la principal plaça de Londres commemora una gran batalla naval contra una flota francesa i espanyola, Trafalgar, i l'almirall que hi va perdre la vida dirigint les esquadres britàniques, Nelson. Anglaterra, enemiga d'Espanya, que segueix ocupant Gibraltar i que en el passat va ocupar Menorca, i aliada de Catalunya en la Guerra Successió fins que ens van deixar abandonats a la nostra sort, fidels a la maxima de Lord Palmerston:Anglaterra no té amics permanents sinó interessos permanents. A la National Portrait Gallery m'aturo davant el retrat de Francis Drake, el corsari que va guanyar fortuna i honor atacant els vaixells castellans, amb el permís de la reina, i va obrir el cami cap a l'imperi. Soc anglòfil, què hi farem.


Cap comentari: