dijous, 26 de febrer de 2009

El maleït "Gobierno de España"

Hi ha un mantra propi de l'altiplà peninsular ibèric, segons el qual l'espanyol és l'estat més descentralitzat d'Europa. Deixant de banda que, òbviament, és una afirmació falsa, i si algú en dubta que volti per Suïssa, Bèlgica i fins i tot Alemanya, els actuals detentadors del poder central ni tan sols no tenen la decència de mantenir unes formes mínimes, i abstenir-se de ficar el nas en matèries que són de la competència "autonòmica" o local. Ja no parlo de les habituals i greus operacions d'invasió de competències estatutàries - llegiu-hi la Llei de la Dependència, sense anar més lluny, avalada pels retòricament independentistes republicans-, o dels incompliments i les dilacions dels traspassos, sinó d'actuacions més anecdòtiques, com ara la famosa campanya a favor de l'ús dels condons, a ritme de hip-hop, o l'última que he vist, un gran cartell en què el "Gobierno de España" ens informa de la gratuïtat de no sé quins tractaments dentals per a les criatures, per obra i gràcia, és clar, de l'executiu socialista. ¿És lògic que, en un estat que es diu autonòmic i descentralitzat, el govern central es dediqui a dir-los als joves que, si forniquen, ho facin amb preservatiu?, ¿no seria aquesta una tasca pròpia de governs molt més propers a la gent, com els ajuntaments, o de la Generalitat, que té competències sanitàries?. ¿És el govern central qui ha de decidir totes les cobertures sanitàries, per fer-se'n després publicitat?. L'últim exemple, descomunal, d'aquesta presència reforçada del govern de Madrid, és el Fons Estatal d'Inversió Local. Un clar exemple de la política de pa per avui i gana per demà que, a compte de l'endeutament, facilita diners als municipis per portar a terme obres públiques que, en la majoria dels casos, no eren prioritàries, amb la finalitat última de mantenir en vida, uns mesos més, el sector de la construcció. Com és natural els ajuntaments han respost disciplinadament a la crida i han presentat els seus projectes dins del termini establert, sense entrar en valoracions de la conveniència o el cinisme de la mesura. Una mesura que no resol cap dels problemes dels municipis, començant per un sistema de finançament local que, amb la crisi immobiliària, deixa al descobert les seves misèries, una mesura que amb el seu criteri merament poblacional, de 177€ per barba, no té en compte l'esforç fiscal de cada territori i al capdavall, una mesura en què el govern central, mitjançant una simple operació de crèdit i repartiment, obligarà tots els municipis a penjar múltiples rètols gegants al costat de les obres, en què el mèrit de tot plegat s'atribuirà al maleït "Gobierno de España".

Cap comentari: