dijous, 19 de febrer de 2009

Euskadi

Ja s'ha iniciat la campanya electoral de les eleccions basques i de les eleccions gallegues, que en el cas basc se celebren sota l'ombra de dos fets molts significatius: la supressió de les candidatures de l'esquerra abertzale pro-ETA, i l'avortament, via Tribunal Constitucional, del Pla Ibarretxe. Sóc partidari d'un País Basc reunificat i independent, però no tinc cap simpatia pel món de Batasuna, en detesto els mitjans violents, els plantejaments maximalistes de tot o res i la ideologia revolucionària. Pocs han assenyalat l'extrema gravetat que representa l'assassinat d'un empresari per la seva vinculació amb la nova línia d'alta velocitat ferroviària, no perquè èticament sigui pitjor que qualsevol altra assassinat, sinó perquè expressa novament la voluntat d'ETA d'utilitzar el terrorisme com a eina per assolir tots els seus objectius polítics, i no tan sols la independència. Ens planteja la possibilitat que, en un Euskadi independent, aquesta gent seguiria utilitzant la violència contra els seus adversaris polítics, prescindint per complet de les decisions adoptades per les institucions democràtiques basques. Però deixant de banda aquesta digressió, el que em sobta és la feblesa real d'aquesta esquerra abertzale, que ha hagut d'acatar l'ofensiva estatal per la qual esdevé clandestina i és perseguida en totes les seves expressions. Dit d'una altra manera, tenint en compte la magnitud de l'agressió patida, i els antecedents de "kale borroka", es podia esperar una mena d'Intifada basca, però en el seu lloc s'ha produït un joc del gat i la rata en què el rosegador sempre s'ha d'amagar al cau, perquè el gat no li deixa cap altra opció. Es demostraria que, si bé es manté un espai polític i social més o menys estable a l'entorn d'ETA, quan és objecte d'un assetjament implacable és incapaç de reaccionar, més enllà d'una resistència quasi clandestina. Pel que fa al Pla Ibarretxe sembla ben bé que, una vegada el TC es va pronunciar, se l'han enfundat, i aquí pau i després glòria. Diguem-ho clar, una iniciativa verament sobiranista no pot estar pendent de les decisions del TC espanyol. Ja ho sabem que segons la Constitució espanyola el titular de la sobirania és el conjunt de la ciutadania de l'estat, i per tant tot procés autodeterminista ha de plantejar-se en termes rupturistes. En el moment que se sotmet al criteri de les institucions de l'estat tota iniciativa d'aquestes característiques ha begut oli. Tot plegat fa pensar que el famós Pla va ser un brindis al sol, i contràriament al que jo mateix vaig escriure en aquest blog, el lehendakari no tenia intenció d'arribar fins al final i convocar el referèndum peti qui peti. La trajectòria del nacionalisme basc durant els darrers anys és decebedora en la mesura que, per causa d'ETA, no ha estat capaç de plantejar un front comú, i tampoc no ha estat capaç de convertir en realitats palpables la retòrica sobiranista dels governants PNB i EA, que sumant-hi EB i Aralar, disposava d'una precària majoria parlamentària. És una trajectòria decebedora, però els bascos, malgrat tot, miren per a ells, i si no han assolit els grans objectius que s'havien fixat, el fet de disposar del concert econòmic els permet portar a terme les seves pròpies polítiques en molts àmbits, sense ingerències estatals. Euskadi gaudeix d'un elevadíssim nivell de vida, amb les excepcions que es vulguin, les institucions basques tenen la bossa plena i poden oferir uns serveis de primera, i el debat polític es pot permetre el luxe de centrar-se més en les diferències simbòliques i ideològiques que no pas en la gestió pública. Si a això hi afegim un índex d'immigració molt baix, les perspectives del País Basc, malgrat ETA i malgrat les successives ofensives espanyolistes, són força positives. Euskadi gaudeix d'una situació que, sense disposar d'estat propi, li permet seguir construint la nació. I aquesta és la gran diferència amb Catalunya, escanyada econòmicament, sotmesa a una immigració massiva que és incapaç d'assimiliar, sense autèntics mitjans de comunicació de masses, i ara despullada enfront d'una crisi que bufa fort.

Cap comentari: