dilluns, 16 de febrer de 2009

Llengua, nació i glamour

Ara hi ha una petita polèmica sobre els usos lingüístics a la TVC, però crec que el debat està desenfocat. La qüestió no és si el Sr. Bono s'ha d'entrevistar en català o en castellà, sinó fins a quin punt l'enorme quantitat de personatges espanyols que passen pels nostres mitjans de comunicació són mereixedors de l'atenció mediàtica que reben per part nostra. Per disposar de mèdia nacionals l'ús del català és condició necessària, però no suficient. Ens cal igualment una visió catalana del món, capaç de jerarquitzar la informació en funció de l'interès que té per a Catalunya, no per a Espanya. Sovint tinc la sensació que es fa un seguidisme absolut de la premsa de Madrid, a RAC-1, sense anar més lluny, que està assumint el paper que durant dues dècades ha tingut Catalunya Ràdio, el seguiment obsessiu de tot allò que passa a la capital de l'estat frega sovint el provincianisme. Una cosa és informar acuradament de tota la trama de corrupció del PP i de la sospitosa cacera del jutge i el ministre, i una altra és centrar-hi els programes informatius i d'opinió. Entre allò que passa a Catalunya mateix, allò que ens afecta directament, com ara el debat sobre el finançament, i les coses importants que passen arreu d'Europa i del món, n'hi ha més que suficient com per relegar les informacions de la resta de la península al lloc que els correspon en funció de la seva incidència real sobre el nostre país, que sovint és ben poca. Quan el senyor Basté ens informa abundosament sobre la separació de la senyora Pantoja pot creure que satisfà una demanda real del seus oïdors, però en realitat se sotmet a les convencions del marc comunicatiu espanyol. Com es pot trencar aquest marc?. Hi ha moltes maneres, i si considerem que a Catalunya no hi ha prou "Star system" per omplir la quota frívola, doncs que fixin més l'antenció en Hollywood, en Londres, en París, o en Milà, on trobaran més glamour i històries més apassionants que no pas voltant pels "cortijos" del sud peninsular o per la catifa vermella dels premis Goya.

Cap comentari: