dissabte, 7 de març de 2009

Els 10.000 i molts més

Avui es produirà la desfilada dels 10.000 catalans per l'autodeterminació, pel centre de Brussel·les. M'hauria agradat poder-hi anar, però no ha estat possible. Encara no se'n coneix l'abast, però estem davant un fenomen polític de web 2.0, en el camp del sobiranisme català. Una iniciativa sorgida d'un bloc, que es difón a través de Facebook, i recorre, un cop engegada, als mitjans més habituals de difusió, ja siguin actes públics o la premsa comarcal, i un escàs ressò en la premsa nacional. Més enllà del nombre de participants definitius, és destacable la capacitat de mobilització que presenta avui el sobiranisme català, molt més enllà dels partits polítics. L'independentisme està arribant a un alt grau de maduresa, la qual cosa resulta reconfortant en un moment en què molt altres indicadors de la nostra vitalitat nacional són preocupants. Prova de maduresa és el caràcter transversal de la convocatòria, que no es fixa en el partit a què pertany cadascú, ni en si és més de dretes o més d'esquerres, sinó en l'objectiu compartit d'un estat català. L'espanyolisme està demostrant a Euskadi la seva capacitat d'anar plegats quan hi està en joc la seva nació, i en canvi a Catalunya fa anys que vivim una dramàtica divisió interna. L'objectiu d'un estat propi no s'assoleix ni en un dia ni en cinc anys, i no treballa millor per la independència qui crida més fort la paraula. Cal tenir molta gent compromesa amb l'objectiu, en molt àmbits de la societat, especialment el polític, però també l'esconòmic, el social, en els mitjans de comunicació..., per tal de treballar en una línia coherent i donar solidesa al projecte.

Cap comentari: