dijous, 16 d’abril de 2009

Apoteosi provinciana

Malgrat el títol el tema d'aquest post no és l'Ignasi Guardans. El tema és el Midi, el sud de França, el Llenguadoc-Rosselló, la Catalunya Nord. Confesso la meva fascinació per aquelles terres, que són alhora província francesa i part de nosaltres. Hi vaig sempre que puc, aquesta mateixa Setmana Santa, aprofitant el baix preu d'una nit d'hotel ETAP vaig acostar-m'hi de nou, amb la intenció inicial d'arribar-me a Rocafort, on s'elabora el famós formatge que en porta el nom arreu del món, si bé en la seva versió francesa, Roquefort, i no pas l'occitana. La pluja constant em va dissuadir d'anar tan amunt, però no em va impedir passejar-me per Agde, Seta i Montpeller el dissabte, descobrir Pezenas el diumenge, i tornar cap a casa tot parant a visitar la catedral de Besiers i el centre de Narbona. Em sorprèn la capacitat que han tingut els francesos de mantenir l'estructura tradicional dels pobles, suposo que a través d'una estricta normativa urbanística que ha imposat la preservació de l'antic i l'adaptació del nou, i això fa que quan t'endinses a la ruralia et trobis amb una realitat que et transporta al nostre propi passat, a allò que era Catalunya cinquanta anys enrera i a allò que podria ser avui, si haguessim seguit uns altres camins. La impressió no sempre és favorable, a vegades és difícil diferenciar-hi el que és respecte per l'antigor de la simple deixadesa, i pots arribar a pensar que molts indrets han quedat aturats en el temps. Fins i tot pobles de la costa com Agde i Seta no semblen haver canviat gaire en les darreres dècades, a banda de la modernització dels comerços i dels serveis. Montpeller és una ciutat mitjana, que també manté un gran nucli històric, on es recorda amb una placa que hi va néixer el nostre rei Jaume I, l'any passat va fer 800 anys. Tot i el relleu de l'aniversari no recordo que la Generalitat hagi portat a terme cap acte commemoratiu remarcable. Hauria estat un encert organitzar una gran trobada a la ciutat on va néixer, amb el suport dels governs dels antics regnes i territoris del Conqueridor. Una acte que, a més d'homenatjar el personatge més gran de la nostra història, hauria servit per recordar uns antics vincles que fóra bo recuperar.

Cap comentari: