dimarts, 15 de setembre de 2009

Arenys de Munt: la pedagogia més eficaç.

Durant anys i panys el catalanisme ha esmerçat les seves millors energies perquè Espanya entengués què és Catalunya. Hem de fer pedagogia ens dèiem, no ens sabem fer entendre, ens queixàvem, no ens volen comprendre, ens exclamàvem. Ens hi havíem gastat molts calés i no ens n'havíem sortit: exposicions sobre "Catalunya, la fàbrica d'Espanya", homenatges a Carles III (el Borbó, no l'Habsburg), campanyes de "Cataluña, tierra de acogida", premis Blanquerna a tot intel·lectual espanyol que no ens escopís, distribució massiva de canapés, concerts de música clàssica a Burgos, "escolta Espanya les paraules d'un fill que et parla en llengua no castellana", "Diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor", setanta vegades set ens hem agenollat davant d'ells i els hem implorat:siusplau, reconegueu el nostre "fet diferencial"...no res, cap efecte, dos copets a l'espatlla, impermeabilitat absoluta, "España es una y no cincuenta y una". Però vet aquí que en un poble del Maresme una colla d'entitats munten una consulta popular no vinculant sobre la independència i el 96,3% de les persones que hi voten, més d'un 40% de la seva població, afirmen rotundament que volen que Catalunya sigui un estat independent dins de la Unió Europea. Clar i català, aquest és el llenguatge que entenen més enllà de Fraga, ja no es tracta de les proclames exaltades d'un polític professional, ni dels crits d'una colla de radicals, sinó de la voluntat de la gent normal i corrent, lliurement expressada a les urnes malgrat els intents de sabotatge. La realitat viva del problema de Catalunya s'ha manifestat des de la base, sense eufemismes, sense dobles llenguatges ni tacticismes: independència, sí o no. I qui ha respost no ha estat una minoria ideologitzada, o algú que pretén exercir un presumpte xantatge a l'estat, sinó més de dos mil cinc-cents veïns d'Arenys de Munt, sense res més a guanyar que no sigui manifestar el futur que volen per al seu país. I ho han vist per la tele, ho han escoltat a la ràdio, ho han llegit al diari i al noticiari digital, i han sentit el ferro fred d'una ganivetada de realitat: a Catalunya també se'ls comença a pondre el sol.

Cap comentari: