dimecres, 30 de setembre de 2009

Qui té por de Joan Laporta?


Només ha calgut que en Joan Laporta es manifestés a favor de la independència de Catalunya i insinués un possible pas a l'arena política perquè s'activés una nova campanya contra la seva persona. El "Periódico" es despenja amb la denúncia d'un suposat cas d'espionatge de directius, en un context enrarit pel cas Millet i el debat sobre els informes de la Generalitat. Publicitant ara un  afer del mes d'abril, que havia estat tancat pels mateixos interessats, es pretén ficar Laporta en el sac dels escàndols nostrats, per desactivar-ne tota possibilitat futura d'èxit polític i condicionar el procés successori a Can Barça. El perfil típic de president de gran club de futbol és el d'un empresari amb molts diners,  gris o pintoresc, àvid de fama i influència. En Joan Laporta trenca aquest esquema, va arribar a la presidència amb tan sols 41 anys, és un professional liberal,  té discurs propi, és telegènic i té dots de líder social. La victòria de la seva candidatura a la presidència del Barça marca una fita en la història recent del país.  Amb ell apareix en escena i  es posa al capdavant de la nostra entitat privada més potent una nova generació de dirigents que combinen modernitat, formació, experiència professional  i catalanisme. Una nova manera de fer les coses que funciona i obté resultats excel·lents, amb noves formes, des d'una catalanitat compromesa i amb vocació universal. Malgrat els seus èxits indiscutibles en Laporta ha tingut enemics implacables des d'un principi, que a través de diverses plataformes mediàtiques mostren una animositat desaforada. El "dream team" directiu inicial es va trencar amb la dimissió de Sandro Rosell i els seus acòlits, i la reputació del president es va veure erosionada per fets com ara l'ocultació de l'adscripció política del seu cunyat, Alejandro Echevarría. Les veus ultracrítiques han aprofitat tot error del president i qualsevol fracàs esportiu per llançar-li els seus atacs i minar-lo poc a poc, fins al punt que un sol any sense títols es va traduir en una moció de censura que van recolzar més un 60,60% dels votants, amb una participació del 33% del total de socis. Després una nova deserció de directius, i finalment el triplet, el somni de qualsevol barcelonista fet realitat, amb un entrenador que és un mite blaugrana i un vestidor que aplega els millors futbolistes del món i un estol de jugadors formats a la Masia. La suma d'èxit, fama, carisma i independentisme converteixen Laporta en una amenaça  real per a l'"statu quo", els defensors del qual no s'estaran d'emprar tots els mitjans al seu abast per neutralitzar-lo. Tinc els meus dubtes sobre la seva idoneïtat per a la política, que a Catalunya es practica com un esport de fons, poc recomenable per als sprinters com ell, però sigui quin sigui el camí que segueixi en el futur sempre li agraïré la seva aposta , que s'ha demostrat d'alt risc, perquè el Barça sigui més que un club.

1 comentari:

Unknown ha dit...

he vist el programa "els mitins de tv3"d´avui, m´hi quedat desabut,doncs el pensament polític del sr. laporta tambe és el meu i sembla ser contrari al parer de segons quins medis contertulians que s´han oblidat que fa un temps anavem amb la bandera del barça per representar catalunya.no afluxi sr.laporta,on vagi voste,anirà el meu vot.miquel pubill