dimarts, 6 d’octubre de 2009

Una foto reveladora


Ja s'ha esvaït l'impacte popular de la famosa foto de la família d'en Rodríguez Zapatero i el matrimoni Obama. La primera vegada que la vaig veure vaig creure que es tractava d'un muntatge fotogràfic, tant per la indumentària "gòtica" com per la voluminosa silueta de les dues adolescents, que contrasta amb l'elegant estilització dels pares. Ja coneixia la negativa del president del govern espanyol a la publicació de fotos les seves filles, però tot d'una se'm va fer evident que l'autèntica preocupació  no era la preservació de la seva intimitat, sinó evitar que les excentricitats de les nenes taquessin la imatge presidencial. Però al final l'atracció exercida pel president Obama ha estat la seva perdició, les nenes s'hi van voler fotografiar i òbviament la foto va fer-se pública immediatament, a través d'un mitjà tan discret com la web del Departament d'Estat dels EUA. Tot i així el govern espanyol no va renunciar a exercir la seva influència internacional per aturar la propagació del retrat, i a través de les oportunes gestions diplomàtiques van aconseguir que es retirés de la web. Tanmateix, en el món digital d'avui el mal ja estava fet, i la instantània va donar la volta al planeta. Molts van intentar evitar en el fons de la qüestió i van situar el debat obert en si la foto podia ser o no censurada pels pares de les criatures. Evidentment, una foto per a la qual han posat voluntàriament en un lloc públic, en un acte oficial i al costat del president dels EUA no pot ser retirada de circulació per molt menors que siguin les mosses. Però aquesta tan sols és una part de la qüestió, el més gros és el que ens diu la foto, no de les nenes, sinó del pare. Si el president del govern d'un estat s'emporta les filles a Nova York aprofitant la celebració d'una assemblea de les Nacions Unides cal esperar que sigui capaç d'imposar-los unes normes mínimes de conducta, que inclouen també la forma de vestir. És habitual que els adolescents segueixin modes i estils de vida lligats a les seves preferències musicals, i suposo que són legió els nanos d'entre 13 i 18 anys que arreu d'Europa vesteixen i es pinten de forma sinistra, sovint en contra de l'opinió dels pares. Per tant que les filles d'en ZP vesteixin de negre bruixesc i calcin botes del Dr. Martens forma part del que es pot esperar d'unes noies de la seva edat, el que ja no és acceptable és que en un acte oficial s'hi passegin guarnides de la mateixa manera. Fent-ho tan sols posen de manifest la manca de criteri i d'autoritat dels pares, que hom diria que els ho consenteixen tot. Ningú no obligava les noies a assistir a cap recepció al Metropolitan Museum, per tant si ho feien se'ls havia d'exigir una mínima formalitat, perquè en un acte com aquest no tan sols es representaven elles mateixes sinó també l'estat del qual el seu pare és la màxima autoritat per sota del rei, i en darrer terme si els serveis de protocol no eren capaços d'exercir el control necessari corresponia als seus progenitors fer valer l'autoritat paterna per obligar les filles a vestir adequadament o bé per prohibir-los-hi l'assistència. La conclusió és que en Zapatero o no té autoritat a casa seva o no té criteri, o les dues coses alhora, i al final ha de servir-se de la influència que li dóna el càrrec per evitar que això es faci evident. Però la foto encara dóna més de si: les germanes Rodríguez no tan sols van mal vestides a un acte del màxim nivell, sinó que estan grassonetes, i podem pensar que ningú no vetlla per la seva dieta i que probablement s'atipen de "fast food" sense restriccions. Aviam, jo també peso més del compte, però tinc 37 anys i és la meva responsabilitat, però quan parlem de menors els pares també tenen alguna cosa a dir sobre la seva alimentació, sobretot en l'actualitat i tractant-se d'una família amb recursos per recórrer als serveis d'un endocrí i establir que la cuina de la "Moncloa" les sotmeti a un règim estricte. Contràriament la imatge ens transmet deixadesa paterna, i ens fa pensar en un pare obsedit per salvar la poltrona i una mare dedicada al cant coral, amb poc temps per a unes filles adolescents desorientades. Adolescents rebels n'hi ha totes les cases, i els problemes en les relacions paterno-filials passen en les millors famílies, però fa l'efecte que en relació amb les filles el matrimoni Rodríguez-Espinosa ha optat pel "laissez faire, laissez passer". La foto fa pensar, potser erròniament, que en ZP ha acceptat la derrota i ja no es planteja exercir l'autoritat paterna, una acceptació de la derrota que es fa extensiva a tota la societat quan s'obre la porta a la distribució il·limitada de píndoles de l'endemà i a l'avortament sense coneixement dels pares, perquè els menors puguin fornicar tranquils i sense profilaxi. Darrere d'aquesta normativa hi ha la renúncia a l'exercici de l'autoritat paterna i a la transmissió d'uns valors de sentit comú i responsabilitat, una renúncia de què ens parla també la foto presidencial.

Cap comentari: