Que en Marc Guerrero hagi estat elegit vicepresident de l'ELDR té un mèrit enorme, perquè al capdavall, què és Catalunya en el marc de la UE i del conjunt d'Europa?, no passem de ser una regió amb cultura pròpia però poc coneguda, amb una economia mitjana i un atur elevat. I què és CDC en el marc de l'ELDR?, un partit d'una nació sense estat que ni tan sols no governa, només té un eurodiputat i cap comissari europeu. Però tot i així Convergència ha estat l'amfitriona, a Barcelona, d'un congrés del partit liberal europeu, i un representant de CDC, en Marc Guerrero, ha estat un dels quatre vicepresidents escollits entre vuit candidats, inclòs el ministre irlandès que ha capitenajat la campanya per a l'acceptació del Tractat de Lisboa, i que no ha estat elegit. Convergència té prestigi dins el món liberal europeu, un prestigi que s'ha reforçat amb l'esplèndida organització del congrés de Barcelona, i que no es pot delligar dels molts anys de participació de la JNC en el LYMEC, el moviment juvenil de l'ELDR, del qual el mateix Marc Guerrero ja n'havia estat secretari general. Una llarga trajectòria d'implicació amb veu pròpia en una organització internacional que s'ha traduït en la realitat que tant Convergència com la JNC hi tenen un pes molt superior al que els correspondria en funció estricta d'allò que són i representen a escala europea. Aquest prestigi tan sols es pot explicar per la qualitat de les persones que s'hi han implicat, per la seva feina i pels valors de CDC i de la JNC en el seu conjunt. Que en Marc Guerrero sigui vicepresident de l'ELDR no obeeix a cap quota ni a cap intercanvi de cromos, sinó a les seves capacitats i al respecte que s'hi han guanyat ell i Convergència. Aquí no hi ha trampes, en una organització d'àmbit europeu amb 56 partits membres, molts dels quals formen part de governs estatals, amb 10 comissaris de la UE i 76 eurodiputats, no és fàcil despuntar-hi, sobretot quan s'és membre d'un soci petit i sense poder polític. Massa sovint els membres del tripartit, quan van pel món representant Catalunya, ens fan quedar malament: al president el prenen pel traductor o l'assistent, i el gran intel·lectual i ideòleg tartarinesc que fa de vicepresident, tan aviat es fa la foto amb una corona d'espines a Jerusalem com s'emporta a casa la llança que un cap de tribu regala a la Generalitat. L'elecció d'en Marc és una alenada d'autoestima per al país i demostra que sota la grisor tripartita hi batega vida intel·ligent i de primer nivell europeu.
Comentaris