diumenge, 8 de novembre de 2009

Travessar el mur


Demà es commemora el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, l'esdeveniment que d'una forma més tangible simbolitza la fi de la guerra freda i la demolició del metafòric teló d'acer que dividia Europa. D'aleshores ençà el continent ha viscut una gran transformació amb l'extensió de la llibertat i de la democràcia a la major part dels països sotmesos abans al jou soviètic. És bo recordar-ho, sobretot enfront els profetes de l'apocalipsi i els propagadors del pessimisme històric, fa quatre dies mitja Europa vivia sotmesa a règims totalitaris, empobridors i tributaris de Moscou, avui la major part d'aquells països són membres de ple dret de la Unió Europea i l'amenaça d'una tercera guerra mundial anorreadora ha deixat de formar part dels terrors de la ciutadania. No s'han assolit els paisatges floreixents que Helmut Kohl va prometre als alemanys de l'est, però déu n'hi dó. Aquest estiu vaig estar a Polònia i vaig passar per ciutats de l'antiga RDA, com ara Dresden i Leipzig, que avui es mostren esplendoroses, com si s'haguessin acabat de reconstruir ara mateix, amb la pintura encara fresca, i a Polònia, malgrat la humilitat de la ruralia i la vulgaritat de les barriades industrials, són presents arreu les mostres d'una nova prosperitat, impensables fa dues dècades. Tot canvi genera guanyadors i perdedors, i fins i tot qui objectivament ha millorat la seva condició material pot tenir nostàlgia d'una època en què el control ferri de l'estat deixava poc espai a la incertesa i la propaganda governamental ocultava els problemes i insistia que tot anava millor que enlloc més. És probable que vells militants comunistes aparcats per les reformes trobin a faltar la seva petita parcel·la de poder, tot i que bona part dels antics quadres s'han reconvertit amb èxit al nou sistema. Després hi ha allò tan humà d'indignar-se perquè el veí ha prosperat més que nosaltres i gaudeix d'un nivell de vida ostensiblement superior al nostre, una fenomen molt més rar en els sistemes comunistes, on les condicions de vida eren més dures per a la gran majoria de la població però el fet que més o menys tothom estigués igual de putejat, llevat dels dirigents del partit, evitava l'extensió d'un sentiment de greuge com el que revelen avui molts ciutadans de l'antic bloc de l'est. No podem passar per alt les diferències substancials entre uns i altres països, entre els més pròspers i els més endarrerits, entre els eslaus orientals i els eslaus occidentals, entre els romanesos i els hongaresos. Seguim parlant de l'Europa de l'Est com un tot únic, quan països com ara Txèquia, Eslovènia, Hongria i bona part de l'actual  Polònia, han estat històricament més vinculats a l'Europa central que no pas a l'oriental, i associem tots els naturals d'aquells països a unes pràctiques delictives els practicants habituals de les quals  tenen uns orígens geogràficament molt més delimitats. Hi ha dues característiques que aproximen els catalans a les realitats d'aquells països i que ens situen en una posició privilegiada per entendre'ls: la situació perifèrica respecte al centre econòmic i cultural del continent, que de forma un punt arbitrària podem situar dins l'espai  delimitat per les ciutats de Londres, París, Lió, Milà, Viena, i Berlín, i unes consciències nacionals que han hagut de sobreviure sense disposar d'un estat propi durant molts anys. Tanmateix, tot i  l'Europa sense fronteres on vivim, encara tenim un gran desconeixement d'unes nacions que formen part de la civilització occidental, a la que aporten els seus propis accents i particularitats, i són una reserva de vitalitat per a la construcció de la unitat continental, una unitat basada en el reconeixement de la diversitat interna i fonamental perquè Europa no perdi posicions en un escaquer global on prevalen els EUA i hi avancen països emergents com la Xina, l'Índia i el Brasil.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ja, verjetno zato je