divendres, 1 de gener de 2010

Benvinguts al món multipolar

Tots aquells que durant anys han clamat per un món multipolar ja el tenen: el dimarts passat la Xina va executar Akhmal Shaikh, un malalt mental  britànic acusat d'haver introduït heroïna al país, i condemnat a mort en un judici de 30 minuts, sense les mínimes garanties processals. Les pressions occidentals no han pogut salvar la vida d'aquell pobre home, el règim xinès ha estat implacable, sabent-se invulnerable, gràcies a la seva gran força econòmica i geopolítica, a l'escàndol d'uns quants governs occidentals. Queda molt lluny l'època gloriosa de l'Imperi Britànic, però no cal anar tan enllà, és probable que durant els anys noranta la pressió de la Gran Bretanya amb el suport dels EUA hagués pogut evitar l'execució d'un ciutadà britànic sense delictes de sang. L'any 1990, en plena caiguda de l'Imperi Soviètic, el columnista conservador Charles Krauthammer va escriure que el món vivia "the unipolar moment": els EUA havien esdevingut l´única superpotència amb capacitat d'acció global. Aviat farà vint anys, han passat moltes coses des d'aleshores i avui un llibre de capçalera del president Obama és "The Post-American World" del politòleg i periodista Fareed Zakaria,  que descriu l'emergència en l'escena global de grans potències com l'Índia i sobretot la Xina. Encara falta molt perquè els EUA, i amb ells el conjunt d'Occident, perdin la primacia mundial, però altres actors estan assumint papers protagonistes i afirmant la seva sobirania i la seva influència. Durant tot aquest temps han estat moltes les veus , en bona part europees, que s'han alçat demanant que es configurés un nou ordre multipolar que equilibrés el poder nord-americà, i en certa mesura estem arribant a aquest nou ordre, però ja em diran si és millor.D'acord, els EUA han iniciat guerres innecessàries i han aberracions com la de la presó de Guantànamo, però malgrat tots els seus excessos i errors descomunals, no deixen de ser una democràcia liberal, la més antiga de totes, fonamentada en el reconeixement i la protecció dels drets i llibertats individuals. Uns conceptes remots per a la Xina emergent.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El temps s'accelera i Catalunya va descol•locada.

Amb ''el temps s'accelera'', vull indicar que el gran canvi que afecta al món global de cada vegada és més present i que afecta a tots els països. Amb ''Catalunya va descol•locada'', assenyalo que les formacions polítiques que lideren l'independentisme de Catalunya-Principat pretenen que l'Imperi doni el vist i plau al seu projecte polític. Com veurem, és una pretensió il•lusòria.

El procés històric del món globalitzat d'avui és determinat per la confrontació entre el magma de països que s'oposen al domini – i a l'espoli – de l'Imperi ianqui (Amb més detall, ens podem referir al ''Frukus'' - Sigla amb les inicials de França, United Kingdom (UK) i els Estats Units (US) -, sigla que vol expressar l'aliança dels Estats Units – l'Imperi – amb França i el Regne Unit, els dos subimperis subordinats.

El magma anti-imperial integra nombrosos i diversos països. La Xina i Rússia en són les potències més destacades.
M'avanço a exposar la tesi primordial, tesi a partir de la qual s'articula la resta d'enunciats presents en aquest escrit.
Tesi: El procés d'independència de Catalunya ve determinat pel procés històric mundial, pel Gran Canvi (que ara s'accelera). Dins el món global, el procés històric actual de Catalunya (de Catalunya Sencera) s'emmarca dins la correlació de forces entre ''les imperials'' i ''les que s'oposen a l'Imperi''.
Continua la tesi: (La Xina és, de molt, la major potència del ''magma anti-imperial) Un projecte d'Estat català que no s'até al Gran Canvi, és un projecte sense cap ni peus.
Continua: Per descomptat, no és el cas que s'hagi d'esperar que la Xina doni suport explícit a la independència de Catalunya-Principat. Però la Xina, a diferència dels EUA, porta una estricta política de no intervenció als assumptes interns dels Estats.
Continua: Moure's per la independència tot refiant-se de la voluntat de l'Imperi i els seus aliats (aliats subordinats) és caminar a cegues. En efecte, en primer lloc, l'Imperi no dóna suport al procés d'independència del Principat; i, en segon lloc, estem assistint a la ruïna d'un Imperi que cau a trossos.

El Gran Canvi consisteix en el pas de l'actual món manegat per una sola superpotència a un altre sistema mundial multipolar. En contra de les previsions del ''Manifest del Partit Comunista'' de Karl Marx, es donaria una transferència de poder d'Europa a Àsia, de l'Occident a l'Orient. A grans trets, el canvi ha de significar una refundació de la globalitat històrica tradicional.
Mostra clara de l'acceleració del temps ha estat la Cinquena Cimera dels BRICS – el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-Àfrica que ha tingut lloc aquests dies a Durban, República de Sud-Àfrica. Com han destacat els mitjans, el conjunt de tots aquests països sumen el 30 % del territori global, el 45 % de la població mundial, el 21 % del PIB del planeta i més de la meitat de les reserves de divises del món.
Els líders del BRICS han acordat la creació d'un banc de desenvolupament, amb un capital inicial de 50.000 milions de dòlars. Amb aquest gest desafien el Banc Mundial i els Fons Monetari Internacional, institucions dominades pels Estats Units. L'objectiu preferent del banc és finançar projectes estratègics d'infraestructures, sobre tot a l'Àfrica.