diumenge, 24 de gener de 2010

"Imagine" tan sols és una bonica cançó pop

La proposta frustrada de l'ajuntament de Vic té uns efectes dubtosos sobre el control de la immigració, però ha servit per reviure el debat des d'una ciutat acreditada per les seves modèliques polítiques d'integració,  que ja no es veu amb cor d'assumir la responsabilitat de gestionar l'acollida de més nouvinguts que, d'acord amb la llei, no estan autoritzats a treballar i poden ser multats i fins i tot expulsats pel fet de trobar-se en territori de l'estat espanyol de forma irregular. De tot el debat dels darrers dies, a més dels estirabots xenòfobs més deplorables proferits des de posicions marginals, em queda l'esgarrifança de comprovar la visió naïf del món i de l'espècie humana que tenen bona part dels opinadors més influents d'aquest país. "Imagine" és una cançó molt bonica però res més que això, en canvi sembla que bona part de la progressia catalana, i també d'altres sectors benpensants, l'ha convertida en el seu credo, i no es limiten a imaginar aquell món ideal, sinó que  estan disposats a fer de Catalunya el camp de proves de la utopia lennoniana, encara que això suposi arrasar -la. Ho sento companys, però al món hi ha països, hi ha religió, hi ha gent disposada a matar i a morir pels seus ideals, hi ha possessions, hi ha cobdícia i hi ha gana. En un planeta com aquest els pobles que van amb el lliri a la mà són devorats sense compassió. Tan sols a l'Àfrica hi ha milions de persones disposades a emigrar a Europa, perquè pensen que per malament que hi estiguin hi gaudiran de millors condicions de vida i d'oportunitats que no pas a casa seva. Això vol dir que si Europa eliminés totes les barreres a la immigració l'allau humana seria tan gran que en pocs anys s'ensorrarien els equilibris interns que fan possible el funcionament de la democràcia liberal i de l'estat del benestar, i possiblement es produiria una inversió demogràfica que deixaria els europeus d'origen en minoria.  Europa esdevindria una altra cosa, i goso predir que seria pitjor. Fóra un bon argument per a una novel·la futurista apocal·líptica imaginar què passaria si la Unió Europea obrís totes les seves fronteres, eliminés totes les restriccions a la immigració i centenars de milions de desheretats de la Terra s'hi anessin instal·lant a la recerca d'una vida millor, o simplement fugint dels efectes catastròfics del canvi climàtic. Justament per evitar aquests escenaris de futur són necessàries polítiques i mesures de control de la immigració, inclosos els sempre antipàtics murs de formigó, les filferrades, els dispositius electrònics, l'exigència de documentació i els expedients de repatriació. D'altra banda, i per damunt de tot , cal un compromís real d'Europa i dels altres països més avançats, un club on aviat s'hi pot trobar la Xina, per impulsar el desenvolupament econòmic i social del Sud global, probablement amb mesures més radicals i efectives que el famós i incomplert 0,7% del PIB, per assegurar que cada dia més gent d'arreu del  planeta pot viure amb uns mínims de dignitat a casa seva. Per assolir aquests objectius serà més útil una Europa forta, cohesionada i rica, amb uns fluxes d'immigració controlats, que no pas un continent esdevingut terra de tothom i terra de ningú, superpoblat, empobrit i desfigurat. I aquestes reflexions que són vàlides per al conjunt d'Europa ho són tant o més per a la realitat concreta de Catalunya.


Cap comentari: