dimarts, 5 de gener de 2010

Les lliçons del cas Centelles

El desenllaç del cas Centelles és una petita derrota per a aquest país, i com a tal posa en evidència moltes de les nostres febleses i ens mostra quines són les armes de l'adversari.  Els germans Centelles s'han queixat del tracte rebut per la Generalitat, però no n'han tingut prou de trencar unes negociacions, sinó que han hagut d'escopir sobre la dignitat del país i sobre la tomba del seu pare i sobre es tombes d'aquells que el van ajudar a produir les fotos i a conservar-les durant uns anys molt difícils. S'han venut les fotos al Ministeri de Cultura i ells mateixos, en un clar exercici d'exhibicionisme provocador,  han portat els negatius a Salamanca, al mateix lloc on el seu pare va evitar que fossin portades setanta anys enrere.  Normalment quan un francès s'emprenya amb un ministre li diu el nom del porc, però no renuncia a França. A Catalunya no, en aquest país són molts els qui a la mínima diferència amb el conseller o el govern de torn reneguen de tota la nació catalana. Em ve al cap en Flotats, quan després del seu enfrontament amb el conseller Pujals va dir que, si en tingués, estriparia el passaport català, si fa no fa el mateix que féu l'Eugeni d'Ors molts anys enrere, i molts altres personatges menys destacats que, en sentir-se poc reconeguts o maltractats per les autoritats catalanes, s'han passat a Espanya.  És un clar símptoma de la feblesa i de la submissió del país, i del fet que, a diferència de Roma, Madrid sovint paga traïdors.  I en aquesta línia s'ha visualitzat una vegada més que l'estat espanyol, que sobre el paper també és nostre que financem suportant un dèficit fiscal de l'ordre de 20.000 milions euros anuals, treballa en contra nostra, i per afegir insult a la injúria, fa servir aquests diners per espoliar el patrimoni cultural i artístic català.

Cap comentari: