dissabte, 20 de març de 2010

La neteja ètnica més gran de la història d'Europa

He llegit a la Vanguardia que en el bombardeig de Dresden hi van morir unes 25.000 persones, un nombre molt inferior al de 300.000 morts que havia donat per bo la mateixa Creu Roja en acabar la Segona Guerra Mundial. 25.000 defuncions són una xifra escruixidora, però no deixa de ser un més dels tràgics episodis d'un conflicte en què van morir milions de civils. En tot cas el bombardeig de la capital de Saxònia va adquirir la dimensió de símbol  de la devastació que els aliats van causar a Alemanya per aconseguir la rendició incondicional del règim nacionalsocialista.  Adolf Hitler va embarcar  el poble alemany en una aventura  megalòmana i sanguinària d'expansió territorial i de domini "racial" , un somni delirant que les condicions polítiques i socials dels anys trenta van fer possible.  Però aquest exercici descomunal d'hibris va trobar la seva nèmesi en la demolició de les ciutats alemanyes, la derrota total, la pèrdua de territori, l'ocupació i la divisió de la nació en tres estats. Tot i així la represàlia més radical aplicada contra els alemanys no és gaire coneguda, almenys a casa nostra:l'expulsió massiva d'indrets on havien viscut durant segles, el que ara coneixem com a neteja ètnica. Recordo que anys enrere em va cridar molt l'atenció que Günter Grass  hagués nascut a Gdansk, una ciutat que aleshores relacionava amb les vagues dels treballadors de les drassanes Lenin, amb en Lech Walesa i amb la  lluita del sindicat "Solidarnosc" contra el règim comunista polonès. No em quadrava que un dels escriptors alemanys més famosos hagués nascut a una ciutat que en aquells moments era la més coneguda de Polònia, i vaig pensar que potser en Grass era fill d'emigrants polonesos.  Com que no n'havia llegit cap obra tampoc no sabia que algunes transcorren a Danzig, el nom alemany de Gdansk,  una ciutat que fins al 1945  va ser predominantment alemanya, cosa que jo en aquells moments ignorava, de la mateixa manera que tampoc no sabia que el mateix escriptor era un ciutadà típic de Danzig, fill d'alemany i de polonesa. En realitat en Günther Grass és un més d'entre els milions d'alemanys nascuts en territoris situats a l'est de l'actual Alemanya, que arran de la derrota militar del Tercer Reich van ser expulsats de pobles i ciutats que en molts casos havien estat la llar ancestral de la seva família des de feia segles.   Des de l'Edat Mitjana  s'havien implantat comunitats importants d'alemanys arreu de l'Europa Central i de l'Est, des de Rússia fins a les fronteres actuals d'Alemanya i Àustria, fruit d'invasions, colonitzacions i moviments migratoris diversos,  el que es coneix com "Drang nach Osten.", l'impuls cap a l'est.  Una element central del projecte polític nacionalsocialista era portar aquest impuls fins a les últimes conseqüències, promovent una colonització massiva d'aquests territoris amb alemanys, i expulsant-ne la major part de les poblacions eslaves, deixant els que hi restessin reduïts a la condició d'esclaus de la "master race".  En aquest esquema als jueus, considerats l'enemic racial número 1, no els corresponia cap altre futur que no fos l'expulsió total o l'extermini. La derrota alemanya va frustrar  els plans d'expansió imperial, però no va poder evitar el genocidi de la immensa majoria dels jueus dels països ocupats. Assolida la victòria els aliats van pagar Alemanya amb la mateixa moneda que el règim hitlerià volia fer servir amb els eslaus, i com a conseqüència la major part de la presència germànica a l'est d'Àustria i d'Alemanya va ser eradicada, sobretot de Txecoslovàquia i  d'una Polònia que feia arribar les seves fronteres fins a la línia marcada pels rius Oder-Neisse, molt a l'oest dels seus límits de 1918, una expansió que compensava la pèrdua dr la part oriental de l'antiga República de Polònia, annexionada per la Unió Soviètica. El febrer de 1945, a la conferència de Ialta, Churchill i Stalin van donar el vistiplau a la idea de transferir els alemanys de l'est cap a l'actual Alemanya, amb una conversa explícita i brutal:
"Stalin: No hi quedaran alemanys per quan les nostres tropes hi arribin, els alemanys s'escapen i no en queden.
Churchill: Aleshores hi ha el problema de com gestionar-los a Alemanya. N'hem matat sis o set milions i probablement en matarem un altre milió abans del final de la guerra.
Stalin:Un o dos?
Churchill: Oh, no estic proposant-ne cap limitació. A Alemanya hi hauria d'haver espai  per a aquells que necessitin omplir-hi el buit."
La idea venia d'abans, els governs txecoslovac i polonès a l'exili l'havien estat promovent des de poc després d'iniciada la guerra, i quan es van constituir els nous governs d'aquests països, ara sota domini soviètic, van emprendre l'enorme tasca de foragitar els alemanys que vivien als seus països,  de forma decidida i despietada. En total entre dotze i catorze milions d'alemanys van ser expulsats, o van fugir, dels països del centre i de l'est d'Europa,  en el que va ser el procés de neteja ètnica de més magnitud que s'ha viscut mai a l'Europa moderna.

Cap comentari: