dissabte, 27 de març de 2010

Les últimes hores d'ERC a la discoteca

En plena recta final de legislatura Esquerra actua com aquell que s'ha passat tota la nit a  barra de la discoteca, prenent cubates amb els seus companys de farra, en Pepe i en Joan,  i de cop i volta s'adona que aviat tancaran i tornarà a casa amb la cua entre cames. Aleshores no se li acut res més que posar-se a ballar al mig de la pista i a marcar paquet, com diria en Puigcercós, amb l'esperança de seduir alguna  noctàmbula al darrer moment.  Però després d'hores de libacions els seus moviments a la zona de ball són matussers i revelen l'alta càrrega d'esperits que li corre per la sang,  i el paquet...deixem-ho córrer. Els seus companys voldrien dissuadir-lo  perquè no fes el ruc, però ell els recorda que si no fos per ell ni tan sols no haurien entrat a la discoteca, i el deixen fer.   I així tenim  en tràmit tres lleis que es presenten com a molt ambicioses però que en realitat van carregades de plom a les ales. Per començar la llei de vegueries- la reivindicació històrica del catalanisme, diuen-que com a primer efecte ja ha aconseguit revifar alguns conflictes territorials, i que si s'aprova tan sols suposarà de forma immediata la redenominació de les diputacions provincials i l'inici d'un procés de futur incert, subjecte, per a la seva plena efectivitat, a la voluntat del govern i de les corts espanyoles. Molt de soroll per ben poca cosa tangible. La llei de consultes, que segons ells obre la porta a l'exercici de l'autodeterminació,  requereix el permís del govern de Madrid perquè es puguin convocar referèndums. I finalment la llei del cinema, que fixa l'objectiu de la paritat lingüística, i amb la qual estic totalment d'acord, planteja importants dubtes sobre la seva eficàcia, compta amb l'oposició majoritària d'aquells que l'han d'aplicar, és dir sales de cinema i distribuïdors, i està pendent d'una tramitació parlamentària que probablement en rebaixarà els continguts. Tot plegat unn ball ridícul al mig de la pista per cridar l'atenció, fins que encenguin els llums i el segurata el faci fora amb els seus amics.

3 comentaris:

YuriBCN ha dit...

Graciós el símil de xulo discoteca i en Puigcercós, però voldria fer unes consideracions sobre l'aspecte més seeriós d'aquest post: les lleis. Quina alternativa hi ha a fer lleis? Què cal fer des d'ERC? No res des de l'oposició?

La llei de vegueries - com bé dius, una reivindicació històrica del catalanisme que NINGÚ ha portat al parlament fins ara, que ho ha fet ERC. Em sembla un pobríssim argument dir que no té valor perquè revifa "alguns conflictes territorials". Què proposes? No fer res? Conservar les diputacions tal com estan, amb els seus interessos polítics i pressupostaris, que per això s'hi oposen PSC i CiU, per davant de l'interès dels ciutadans a nivell territorial?!

La llei de consultes - dius que segons ERC obra la porta a l'exercici de l'autodeterminació. I tant que sí, i també segons Alfons López-Tena: http://tinyurl.com/ycffrt8 I això MALGRAT les limitacions que imposa l'estatut pactat entre ZP i Artur Mas.

La llei del cinema - Si es rebaixen els continguts en tramitació parlamentària serà per la oposició a la llei d'altres grups parlamentaris - no cal ressaltar que els GPs que defensaran les posicions de les distribuïdores i les Majors serà PP i CiU - i no pas d'ERC.

Albert Guilera ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Albert Guilera ha dit...

Benvolgut Yuri,

-.La reivindicació del catalanisme ha estat dotar el país d'una organització territorial pròpia, que superi les quatre províncies imposades per l'estat espanyol. Tanmateix no es pot pas dir que hi hagi un clam popular a favor d'un sistema de vegueries, com tampoc no hi era a favor de la comarcalització, amb totes les excepcions concretes que vulguis assenyalar. Estic a favor de les vegueries, però quan es presenta al Parlament una llei com aquesta cal tenir molt més lligat tot el procés posterior, perquè altrament el que s'aconsegueix és que la gent acabi veient el debat territorial més com un problema que com una solució.

-.Pel que fa a la llei de consultes la trampa que proposa en López Tena és molt enginyosa, però no deixa de ser una trampa, limitada igualment per la voluntat estatal. Potser cap altra llei de consultes no era possible, no per l'estatut sinó per la constitució, però el joc d'ERC consisteix a exagerar-ne la transcendència.

-.I la llei del cinema, molt ben intencionada, és un exemple ben clar d'aquesta manera de fer les coses: ERC presenta una llei nacionalment ambiciosa, que l'enfronta directament als múltiples agents de l'espanyolisme, però que haurà de gestionar un altre govern del qual és molt probable que ERC no formi part. Això li permet marcar paquet nacional abans de les eleccions, sense fer la feina dura de debò,que és aplicar la llei, i si després passa a l'oposició sempre podrà denunciar-ne qualsevol rebaixa com una claudicació.

En resum, presentar la llei de vegueries i la llei del cinema en el darrer tram del mandat, sense cap garantia sobre la seva aplicabilitat, em sembla una frivolitat electoralista que pot fer més mal que bé a la causa que teòricament es vol defensar. Pel que fa a la llei de consultes, vendre-la com la regulació del dret d'autodeterminació és enganyar el personal.

Més enllà d'aquesta gesticulació catalanista d'última hora, ERC ha deixat la Generalitat en mans de gent que no es creu el país. Estic fins als collons que els Mossos d'Esquadra em diguin "caballero". Diràs que no té res a veure amb el contingut del post, però per a mi sí que hi té relació.

Gràcies pel teu interès.