divendres, 2 d’abril de 2010

Tancats a Espanya

On és la globalització?, que se n'ha fet de la Unió Europea?. Em passejo pels canals de la TDT i a part de les poques estacions dels Països Catalans que se'ns permet visualitzar , tota la resta són les mateixes TV espanyoles de sempre elevades a l'enèsima potència. Ni BBC, ni RAI, ni TF1 ni France1, ni Das Erste, ni RTL ni res que  s'emeti més amunt dels Pirineus. De tant en tant sento il·luminats que proposen que alguna emissora pública de ràdio o televisió catalana emeti en anglès per facilitar-ne l'aprenentatge, quan hauria de ser molt més senzill fer accessibles els canals d'altres països a  Catalunya. De la mateixa manera que rebem tot el que es produeix a Madrid, per què no podem rebre a casa televisions de la resta del continent i del planeta?.  Fa anys vaig instal·lar una parabòlica però se m'ha espatllat, i si vull sortir de la cleda televisiva no tindré més remei que instal·lar-ne una altra.  I no ho dic pas perquè domini gaires idiomes, que malauradament no és el cas,  sinó perquè amb dosis  freqüents de TV en italià i francès es poden arribar a comprendre aquestes llengües, que per la seva proximitat hauríem de ser capaços d'entendre tots els catalans. I si algú estudia alemany no té millor complement que veure-hi programes televisius, i ja no dic res de l'anglès, que segons tots els entesos hauria de ser la nostra tercera llengua d'aquí a quatre dies. Però la decepció no s'acaba amb la TDT, pico www.youtube.com a Internet i me'n surt la versió espanyola, que m'ofereix com a vídeos més populars "el blog de María Patiño", una cosa de David Bisbal i el vídeo "Mercedes Milá chochea según Dani de GH". No dic que les opcions que em poden oferir d'entrada altres versions "nacionals" de youtube siguin gaire millors, perquè els "reality shows" fan estralls arreu, però quan el primer que em surt a la pantalla són diferents varietats de gasòfia espanyola experimento una petita nàusea.

Cap comentari: