diumenge, 25 de juliol de 2010

Tot és relatiu.

El dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre el cas de Kosovo ens diu una cosa ben senzilla, cap norma de Dret Internacional no impedeix als representants legítims d'una regió integrada en un estat declarar la seva independència, a partir d'aquí la viabilitat  de la secessió dependrà de la validesa i reconeixement que li atorguin els estats membres de la comunitat internacional. Esdevenir un nou estat independent no està sotmès a un procés legal regulat i tampoc no està prohibit, és relatiu, depèn de si t'admeten al club o no. Els Balcans és un dels espais més perifèrics d'Europa, però durant el S.XX el que hi ha passat ha tingut, en alguns moments, una gran transcendència. L'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, l'any 1914, va encendre la metxa que va provocar l'esclat de la Primera Guerra Mundial, i les guerres dels anys 90 van ser el contrapunt  tràgic a l'entusiasme desencadenat per l'alliberament dels pobles de l'Est d'Europa. Els Balcans van tenyir de sang la Postguerra Freda, i van obligar els EUA i el conjunt de l'OTAN a intervenir militarment a Europa per primera vegada des de 1945. L'èxit estratègic dels bombardeigs aeris que l'any 1999 van obligar les tropes sèrbies a retirar-se de Kosovo no va passar desapercebut pels planificadors polítics i militars, que en el cas dels EUA es van mostrar molt més decidits a recórrer a l'ús de la força, tal com es va comprovar a partir de l'onze de setembre de 2001. Ara, després de la independència de Montenegro, avalada per un referèndum supervisat per la UE,  Kosovo estableix un precedent de declaració unilateral d'independència per via parlamentària, en aquest cas no d'una antiga república iugoslava sinó d'un província de Sèrbia, sense ni tan sols haver celebrat cap plebiscit.Tot i que el cas kosovar em genera alguns dubtes, perquè encara no tinc clar si històricament ha estat una terra més sèrbia que no pas albanesa,  el cert és que el progressiu reconeixement de la seva independència deixa ben clar que allò determinant per crear un nou estat independent és disposar d'una majoria social sòlida, que no actua en funció d'emocions conjunturals sinó d'una voluntat ben arrelada i ferma, i tenir suficients complicitats a l'exterior com perquè el nou país no esdevingui un paria de la comunitat internacional.    

Cap comentari: