dissabte, 25 de setembre de 2010

Braç de gitano

Tot passejant per la Fira folklòrica de Budapest em va cridar l'atenció un estand on uns homes preparaven una massa, en feien una tira que seguidament enrotllaven al voltant d'un cilindre de fusta gruixut, amb què la posaven al forn fins que adquiria la consistència d'un pa de pessic.  Acabada la cocció enretiraven el cilindre i obtenien una mena de coca en espiral, buida per dins, que venien als visitants. Havia vist aquella mateixa coca en altres indrets de la ciutat: gent que en menjava pel carrer i quioscos que en venien embolicades amb bosses de plàstic transparent. Vaig mirar els homes que les feien, i tot d'una vaig me'n vaig adonar: allò no era altra cosa que el nostre braç de gitano  però sense farciment. Diu la viquipèdia que el seu origen se situa  a Europa Central, probablement a Alemanya o a Hongria,  que el nom deriva de la seva semblança amb l'extremitat humana i que se'n diu de gitano pel color , fosc com la pell dels calés. Però veient  qui  en feia em fa l'efecte que, deixant de banda les similituds cromàtiques, se'n diu braç de gitano perquè qui el va introduir al nostre país devien ser els gitanos procedents de Centreeuropa. Aquella pasta dolça que es troba per tot Budapest no és exactament el mateix que aquí coneixem per braç de gitano, però la seva essència és la mateixa. Els gitanos han tingut força impacte sobre la nostra cultura i sobre moltes altres cultures europees, en bona part pel seu nomadisme, que durant segles els va convertir en transmissors  i creadors de folklore en diferents parts del continent i de més enllà.  La rumba catalana té el seu origen  en la peculiar adaptació que feien els gitanos catalans de les cançons sud-americanes de moda, però la influència d'aquest grup humà  és molt més àmplia, tant en el llenguatge com en la música i el ball, i d'altres elements que passen més desapercebuts, com la mateixa gastronomia.  A Centreeuropa i als Balcans hi ha comunitats molt importants de gitanos, i l'extrema dreta hongaresa, amb més del 16% dels vots té un discurs agressivament anti-rom.   A Maribor (Eslovènia), a Budapest i a Belgrad,  vaig veure molta gent amb un fenotip més o menys gitano, diferent del més habitual magiar o eslau, però la impressió és que no es tractava pròpiament de  membres de la comunitat  rom sinó de descendents de parelles mixtes.  Quan ja estava de tornada del viatge em vaig assabentar de les expulsions de roms de França, que com acostuma a passar en les qüestions relacionades amb els moviments de persones,  va generar una cacofonia d'opinions on impera la irracionalitat ben o malintencionada per damunt de l'anàlisi freda i mínimament objectiva. Els governs estan obligats a impedir l'aparició de campaments il·legals, no tan sols de gitanos, sinó de qualsevol grup de persones que ocupi un espai que no és seu sense el consentiment del propietari i/o sense complir amb la normativa que hi sigui d'aplicació. .En aquesta línia tornar-los al seu lloc de procedència resol el problema de forma immediata, però obre grans interrogants des del punt de vista de respecte pels drets humans i sobre la seva efectivitat a mitjà termini. El pitjor de la jugada d'en Sarkozy és que no està orientada a resoldre els problemes que genera el nomadisme a França, sinó a fer soroll, vorejant perillosament el racisme,  amb finalitats estrictament electorals.  A l'Europa del segle XXI, en la mesura que les nostres societats cada vegada tenen més regulades qüestions com ara l'urbanisme, la sanitat i l'educació, no hi ha lloc per al nomadisme, una forma de vida que moltes comunitats gitanes fa anys i panys que van abandonar, com les que existeixen a moltes ciutats catalanes, on estan perfectament integrades, alhora que mantenen la seva especificitat. El problema amb els roms que volten per Europa  no és que siguin gitanos,  sinó que a més d'ocupar il·legalment els espais on s'instal·len es tracta d'un col·lectiu de gent sense ofici ni benefici, condemnada a viure de la mendicitat i de la delinqüència. A un mitjà digital fan una enquesta amb la pregunta "creus que  França d'expulsar els gitanos romanesos?", tot i que un 80% dels participants han clicat el sí, la meva resposta seria un no rotund. Cap país europeu no pot expulsar ciutadans europeus en funció del seu origen o ètnia. Ara bé, si la pregunta fos,"creus que França ( o qualsevol altre estat europeu) ha d'acabar amb les ocupacions il·legals de l'espai públic i privat?", aleshores la meva resposta fóra positiva. Els gitanos són europeus, la seva cultura forma part del nostre patrimoni col·lectiu, i la majoria estan integrats a les societats on viuen. Resten importants contingents de persones , majoritàriament d'ètnia gitana, que vaguen pel continent, vivint en la misèria i al marge de la llei. És un problema europeu i la UE hauria d'actuar-hi, no per perseguir-los, sinó per construir camins que en facilitin la integració, que és possible com ho demostra el cas dels gitanos catalans.

Cap comentari: