dimecres, 29 de setembre de 2010

Unlucky strike

Si els sindicats volen pressionar el govern espanyol perquè modifiqui la seva política econòmica i laboral el que han de fer és convocar una gran manifestació un dia que no faci gaire nosa, un dissabte a la tarda o un diumenge al matí, i llestos. A aquestes alçades del S. XXI,  s'ha de paralitzar tot Catalunya perquè així ho han decidit un tal Cándido Méndez i un tal Toxo a Madrid? .  Per molt que diguin que es respectarà el dret a treballar el que està clar és que la reducció prèviament acordada dels transports públics i la presència dels piquets "informatius" no facilitarà el dret a decidir dels treballadors. La vaga és l'últim recurs dels assalariats per obtenir millors condicions laborals o aturar abusos de l'empresa, però actualment no té sentit que s'utilitizi aquest mitjà, que perjudica les empreses, els usuaris i els mateixos obrers que perden el salari d'un dia de feina, per finalitats polítiques, o simplement com a exhibició de força dels mateixos sindicats. En un context de crisi com l'actual, quan el somni de molts és simplement accedir a un lloc de treball i les empreses estan passant per hores difícils, una aturada general de l'activitat tan sols empitjora la situació. Si les reivindicacions dels sindicats fossin un clam real no haurien de patir gaire, fàcilment podrien mobilitzar milions de treballadors en manifestacions convocades a totes les capitals de província de l'estat, com fan ells sempre, sense necessitat de perjudicar a ningú i amb un clar efecte sobre un govern i un partit socialista que no es pot permetre actuar contra l'oposició explícita de milions de treballadors als qui al cap de poc ha de demanar el vot. El problema és que, tot i el  fort malestar, ara mateix no existeix  una clara voluntat de sortir al carrer, perquè ningú no té gaire clar contra què  ni contra qui s'ha de protestar, ni tampoc exactament què s'ha de reivindicar. Una manca de claredat a la que  s'hi afegeix la relació ambígua dels sindicats amb el govern socialista, que tot i qüiestionar-ne les polítiques no volen enfrontar-s'hi directament, no fos cas que perdés les eleccions i un altre govern comencés a retallar certs privilegis sindicals.

Cap comentari: