dissabte, 16 d’octubre de 2010

Els nostres ancestres els francs

Segons sembla el caràcter dels individus es forma durant els primers anys de vida, després es poden experimentar grans canvis i transformacions però sempre resta alguna cosa d'aquell nen que vam ser. Amb les nacions passa una cosa semblant, els seus orígens marquen el que són en el present amb més o menys intensitat. Probablement una nació desapareix, mor, quan es trenca el nexe de continuïtat amb la seva etapa fundacional  i esdevé una altra cosa o és absorbida per  una altra, encara que conservi algun record del seu passat. M'hi ha fet pensar de nou la visió d'un parell de capítols de la sèrie documental sobre els bàrbars que emeten al programa Cronos del Canal 33, concretament el capítol sobre els francs i el capítol sobre els saxons, i algunes lectures d'història que he fet darrerament. Els bàrbars, tal com els denominaven els romans, són els pobles, principalment germànics, que arran de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà van anar ocupant-ne els territoris i esdevenint-ne els dominadors. És un procés força complex, que la sèrie documental simplifica per a una millor comprensió, però que té una importància crucial, perquè l'acció d'aquestes tribus va posar els fonaments per al naixement de les principals nacions d'Europa Occidental i la seva distribució geogràfica. En el capítol sobre els saxons o anglosaxons es veu molt clar com arran de la seva invasió de la Gran Bretanya a partir del S.V es va anar configurant un mapa nacional en bona mesura encara vigent, on els invasors ocuparien el que és l'actual Anglaterra i els britànics originaris, desplaçats cap a l'oest de l'illa pels saxons, formarien el que avui coneixem com a Gal·les, deixant al nord, a l'Escòcia d'avui, els pictes, i a Cornualla també una important presència dels britànics originaris, que explicaria la pervivència, ara molt diluïda, d'una identitat diferenciada en aquell racó de l'actual Regne Unit. Resulta molt fàcil  adonar-se que la Gran Bretanya d'avui s'entronca directament amb la realitat dels segles V i VI, malgrat les invasions  posteriors i els grans canvis experimentats. En el cas dels francs es mostra com la seva conquesta de la Gàl·lia va posar les bases del naixement del país que en porta el nom, França, sobretot del país d'Oil que posteriorment es va imposar sobre el país d'Oc. No pas perquè els francesos actuals siguin descendents dels francs sinó perquè aquests van tenir el control polític de la Gàl·lia durant els segles decisius entre la fi de Roma i el naixement de les noves nacions europees. No és cap anècdota que el papa  es desplacés a França l'any 1996  per commemorar  el 1500 aniversari de la conversió al cristianisme del rei franc Clovis o Clodoveu, una fita que marca simbòlicament el naixement de la nació francesa, fruit de l'amalgama de la identitat gal·lo-romana amb la identitat franca sota una religió comuna.  Podria dir-se que és una lectura simplista de la història, però funciona perquè ens explica millor qui som i d'on venim que no pas altres construccions molt més sofisticades. El més interessant tanmateix és que els francs també es troben a l'origen de la nació catalana, que es va formar al nord-est del territori de la península ibèrica i a ambdues bandes del Pirineu, uns territoris que la dinastia franca dels carolingis va guanyar als musulmans entre finals del S. VIII i primers del IX. La franja conquerida constituïa la Marca Hispànica de l'Imperi Carolingi i comprenia bàsicament els comtats, en el seu inici governats per francs, que a partir del seu procés d'unificació i expansió formarien Catalunya. Amb l'accés a la corona franca de la dinastia Capeta en substitució dels Carolingis els Comtats Catalans se'n van desvincular, però no va ser fins a la signatura del Tractat de Corbeil l'any 1258, que el rei Lluís IX de França va renunciar formalment als seus drets sobre Catalunya. Encara que la seva presència demogràfica va ser molt escassa és indubtable la influència franca en la formació de la nació catalana, una influència que ens emparenta directament amb  les nacions centrals d'Europa Occidental.

Cap comentari: